A Napoleó a Santa Elena, a Robespierre entre jacobins (?) la ploma es converteix en bilis quan escriuen el seu nom». Així introdueix Stefan Zweig Joseph Fouché, l'home que va controlar la policia, la informació i el terror durant la revolució francesa, l'imperi napoleònic i en diferents etapes monàrquiques, salvant sempre el seu cap, però fent-ne rodar per terra milers. Fouché era sinònim de terror i repugnància. Avui genera admiració perquè representa el paradigma de l'alt funcionari ignífug i etern. Els que realment tenen el poder. Un cas contemporani és Joan Delort. Si Catalunya fos un estat, Pérez de los Cobos seria quelcom insignificant i ridícul davant del barceloní de naixement i gironí d'adopció. Molts l'han conegut ara per l'episodi de neu perquè ha imposat un nou sistema arriscadíssim, com ha estat paralitzar els camions i els cotxes sense cadenes per evitar el caos. Ho ha pogut fer per l'absència de polítics. Decidint sense contemplacions ni pànic electoral. Suant-li el CEO. I ha funcionat.
A Delort el van començar a anomenar Fouché en temps del tripartit. La primera vegada que vaig sentir que s'hi referien amb aquest nom va ser un alt càrrec polític de la Generalitat d'aleshores, que Delort havia desplaçat. S'hi va referir com a Fouché. Jo vaig preguntar: Felip Puig? I ell em va respondre: Nooo! Joan Delort.
La seva inabastable trajectòria, que es remunta al principi dels temps democràtics, justifica la comparació. Es va estrenar com a cap de la policia municipal de Barberà del Vallès l'any 1981. Quan el 23-F. Posteriorment va exercir aquest càrrec a Sant Feliu de Llobregat i, més tard, a Girona entre el 86 i el 97. Aquest any es va convertir en el subdirector general de coordinació de les policies locals de Catalunya. El 2001 el van nomenar director del Servei Català de Trànsit, fins que el 2004 es convertí en Secretari de Seguretat Pública de la Generalitat, controlant els Mossos. El 2011 salta a coordinador del Sistema de Seguretat Pública. Durant un temps canvia la Generalitat per l'ajuntament de Barcelona. Xavier Trias el fa gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Fins al 2015, que torna a l'administració catalana com a director general de Protecció Civil. Ha treballat per socialistes, per convergents, per antics comunistes i si s'hagués donat el cas, per Robespierre, Napoleó o Lluís XVIII. Aquell alt càrrec del tripartit que mencionava abans afirmava que a Catalunya no hi ha ningú amb més informació o capacitat d'aconseguir-la. Digueu-li Fouché, digueu-li John Edgar Hoover o, simplement, Joan Delort. Un home ignífug i quasi incandescent.
