L'ANC, sempre amatent al que de debò importa als catalans, ha organitzat un dejuni d'entre dos i set dies per la llibertat dels presos. Un dejuni ve a ser una vaga de fam simbòlica, o sigui que s'avé perfectament amb Catalunya, on tot és simbòlic, des de la proclamació de la independència fins el ple del Parlament que va tenir lloc ahir, passant pel president i govern simbòlic que volen organitzar a Brussel·les, que bé podria ser que acabés essent un govern a l'ombra, a la mateixa ombra que hi ha els «Jordis», en Junqueras i no sé qui més, que amb el pas del temps ja el tinc oblidat.

Sembla que d'entrada s'han apuntat al patriòtic dejuni catorze persones, catorze catalans disposats a passar gana per Catalunya, o pels presos, o per fer dieta, o què sé jo. No semblen gaires, de la qual cosa es dedueix que o bé els catalans no creuen en l'efectivitat de la dieta de l'ANC, o bé no són capaços ni de deixar de menjar una mica, per Catalunya. Ara imaginin que se'ls demanés algun sacrifici seriós.

També podria ser que hagués fallat la promoció de la campanya. L'ANC té el màrqueting una mica descuidat, això d'instar al dejuni amb frases com «Dejunem! per solidaritat! Perquè només el poble salva el poble. Per dignitat» queda molt èpic i pot servir en pobles que realment estiguin sota el jou d'un imperi, o tan desesperats que no els importi dur a terme els més gegantins sacrificis. No és el cas de Catalunya, que una cosa és posar-se un llaç groc a la solapa i l'altra fer un lleig a la mare, que el dijous fa arròs. Modestament, em permeto aconsellar a l'ANC un altre tipus de campanya, com per exemple:

«Perquè ser independentista no esta renyit amb lluir bona figura. Perquè no t'agafi en bragues el primer dia de platja. Perquè un poble estilitzat és capaç de tot. Perquè els catalans preferim fer l'amor a la guerra i tant per tant millor amb algú sense mitxelins. Perquè el greix de la cintura no ens tapi el llacet groc que ens penja de la cigala. Perquè ser lliures no ha d'impedir-nos ser guapos. Perquè diverses setmanes sense menjar doten el cos d'un magnífic color groc, color de llibertat. Per una Catalunya lliure (de gordacos). Per tot això i més: apunta't a l'operació biquini promoguda per l'ANC*

ANC, sempre pendent del que importa als catalans

*Els cent primers inscrits rebran l'obsequi d'una col de Brussel·les signada pel president a l'exili, que podran menjar una vegada finalitzat el sacrifici».

A les portes de Setmana Santa, això és, dels primers dies de platja, la crida tindria l'efecte esperat. I no es descarti que sigui aquesta la veritable funció de la campanya. Només hem de veure el senyor Alcoberro, actual capitost de l'ANC, per sospitar que porta molts intents de seguir una dieta, exactament tants com fracassos ha atresorat en seguir-la. Imagino que fart que la seva senyora li retregui que no té voluntat per a res, haurà pensat que intentar-ho en companyia, encara que sigui en base a una excusa absurda, li podria augmentar les possibilitats d'èxit. Si la cosa funciona, es podrien iniciar campanyes en favor dels presos consistents a deixar de fumar, a deixar de jugar a les escurabutxaques o a deixar d'anar als urinaris públics a buscar parella ocasional, que de tots aquests vicis n'hi deu haver dins de l'ANC. Al final no aconseguirem ni la independència ni la llibertat de ningú, però potser ens deslliurarem de tots els vicis.