Si viatges molt, com faig jo aquests dies, t'assabentes de més coses. En general, de més coses dolentes. Per què? Perquè la gent no es troba bé. Quan la gent no es troba bé, li agrada donar males notícies. A Bilbao em pregunten si me'n recordo de Ricardo. Doncs no, no me'n recordo.

- Sí, home -insisteix el meu interlocutor-, aquell paio que escrivia novel·les en què els personatges només tenien un braç.

- Ah, sí, ara hi caic.

- Es va disparar un tret a la templa la setmana passada.

Al tal Ricardo, sembla que l'estic veient, li faltava el braç dret, de manera que va haver de disparar-se amb la mà esquerra, encara que era destre. Això almenys deia ell, que era destre. Semblava un acudit. Vull imaginar que matar-se amb l'esquerra ve a ser com si et matés un altre. Naturalment, no pregunto pels motius de la seva decisió. Em conviden a sopar amb la vídua, però em disculpo al·legant cremor d'estómac i torno aviat a l'hotel. Hi va haver una època en què viatjar resultava divertit perquè la gent tenia esperança, futur, il·lusió. Els dies de la setmana no tenien la pesadesa actual. Però això del manc suïcida no és res comparat amb les petites tristeses que la gent t'explica sobre els seus fills, que no troben feina o se'n van fora. Intentes quedar amb algú a qui fa mesos que no veus i et diu que impossible perquè està cuidant els nets els pares dels quals, deprimits per la falta de perspectiva, es passen el dia al llit. Viatja un per un país malalt de mentides, de precarietat, de fred, de pobresa energètica, d'oposicions impossibles a guàrdia civil.

No hi ha alegria a Espanya, aquesta és la veritat. No hi ha pressupostos, no hi ha res, excepte aquesta ficció governamental segons la qual creixem més que la resta d'Europa, fins i tot més que la resta del món. Quan li pugen el sou a un banquer, la tele diu que ens l'han apujat a tots. Vol dir que creixen uns pocs a costa del decreixement de la majoria. Li treuen el fetge a la gent per quatre duros. Aviat demanaran als destres el braç dret i als esquerrans l'esquerre, perquè se suïcidin com si fos un altre el que els disparés. La tele ho celebrarà perquè els suïcides eren jubilats improductius.