Són altament preocupants les conclusions de l´estudi de pobresa encarregat per l´Ajuntament de Figueres, publicades en aquest diari. Gairebé la meitat dels figuerencs es troba en risc de pobresa o d´exclusió social amb una renda molt per sota de la mitjana catalana i en una ciutat amb els serveis socials desbordats. Baixos ingressos, privacions materials i les dificultats per pagar serveis com llum, aigua o calefacció són les principals dificultats observades per l´estudi. Segons l´indicador Arope, homologat a tot Europa, fins al 47,8% de la població de Figueres té risc de pobresa o exclusió social quan el percentatge de la població en risc a Catalunya és del 22,5%. És a dir, Figueres, capital de l´Alt Empordà, la dobla. Figueres té una renda familiar disponible de 21.742,5 euros, gairebé 10.000 euros per sota de la mitjana catalana (31.339 euros).

El passat mes de setembre, l´economista i exalcalde de Figueres Joan Armangué ja va exposar en una conferència a l´Escala que els anys de crisi econòmica han donat pas a una crisi social que ha afectat tota la comarca empordanesa. «L´Alt Empordà està patint greus problemes econòmics», va alertar Armangué. Segons les dades que va exposar l´exalcalde de Figueres, la comarca lidera la taxa d´abandonament escolar dels adolescents als 17 anys amb uns nivells del 28,6%. Xifrava en un 25% el risc de pobresa dels empordanesos. L´estudi sobre Figueres també posa l´accent en el fracàs escolar. El 20,2% dels estudiants no supera el quart d´ESO, set punts per sobre del conjunt de Catalunya (13%).

Aquestes terribles dades haurien d´encendre totes les alarmes, però, de moment, sembla que les preocupacions dels nostres governants transiten per altres viaranys. No estem parlant d´una zona tradicionalment deprimida o subdesenvolupada. Estem parlant que la meitat de la població de la capital de l´Alt Empordà, que no fa gaires dècades superava la ciutat de Girona en quasi tot, es troba en risc de pobresa o d´exclusió social amb tot el que això comporta. Què s´ha fet durant els últims anys per Figueres? Un escenari com aquest és fruit d´una degradació de molts anys. I molt més important: què es pensa fer per revertir la situació? És hora de respostes i solucions. Armangué trobava a faltar un lideratge, però cal principalment que governants, agents socials i altres col·lectius socials debatin aquesta angoixant realitat per cercar vies i camins que permetin redreçar una deriva, que ningú no s´hauria imaginat fa uns anys, a través de polítiques laborals, econòmiques, educatives i socials.