Barcelona ha acollit un any més el Mobile World Congress, la joia de la corona de Fira de Barcelona. Aquesta trobada va començar essent un gran aparador d´electrònica de consum, però de forma progressiva ha anat virant cap a quelcom més tècnic: és un gran conclave sobre les tecnologies que la indústria digital utilitzarà els pròxims anys, fins i tot dècades. La creixent influència del Mobile sobre el disseny dels estàndards tecnològics fa que l´ecosistema barceloní d´indústria digital creixi com una taca d´oli: ja hi ha més de 1.100 start-ups a la nostra capital, que duen a l´esquena una inversió privada de 370 milions d´euros, i que han suposat la creació de més de 10.000 llocs de treball. Aquestes xifres representen el 71% de totes les inversions de capital risc al conjunt d´Espanya, és a dir, quasi tres quartes parts de les inversions en el sector start-up a tot el país es fan a Barcelona.

L´entramat d´start-ups i d´inversions de capital risc es complementa amb la col·laboració pública en el desenvolupament de trobades i congressos. Ja en són sis d´anuals: el MWC (i el 4YFN, el petit annex dedicat a empreses joves), l´Smart City Expo, l´Internet of Things Congress, el Big Data Congress i l´Advanced Factories. A l´explosió de congressos i start-ups s´hi suma una creixent activitat legislativa en aquest àmbit. Catalunya va aprovar la darrera legislatura la Llei de Voluntats Digitals (10/2017), pionera a Europa, que pretén regular sobre el llegat digital dels ciutadans, i la Llei de l´Agència de Ciberseguretat de Catalunya (15/2017), que posa la primera pedra d´un organisme públic de control de riscos tecnològics.

Aquesta amanida d´esdeveniments, entitats, organismes i lleis col·loca Catalunya com a pol de referència en termes de digitalització. És gairebé obligatori traçar paral·lelismes amb el cas d´Estònia, un país petit que també va prendre la decisió estratègica de cultivar la indústria digital fa més d´una dècada, i que avui en dia té un 7% del PIB generat pel sector tecnològic i ocupa alhora la primera posició del rànquing de competitivitat de l´OCDE. Però la visió d´Estònia anava més enllà: no només pretenien crear un entorn propens al desenvolupament empresarial d´iniciatives digitals sinó que volien ser l´estat més digitalitzat del món. És per això que es va crear el programa e-Residency, o la "ciutadania online". Qualsevol persona pot esdevenir ciutadà online d´Estònia: només cal registrar-se a la web del Govern d´Estònia, recollir la targeta d´identitat amb un xip d´identificació a qualsevol ambaixada o consulat del país i connectar-la a l´ordinador per identificar-se com a ciutadà digital. La e-Residència permet una varietat de tràmits: des de crear una empresa sota la legislació bàltica fins a presentar la declaració d´impostos, tot sense trepitjar el país. És un paradigma que fa que les fronteres del país esdevinguin difuses: què és Estònia? És només el que hi ha entre les seves fronteres, o és quelcom que existeix per sobre dels límits geogràfics?

El debat sobre la creació d´una administració digital per a Catalunya és pertinent. Per una banda disposem dels ingredients més importants per tirar-ho endavant: una administració molt activa en termes digitals, una ciutadania cada dia més engrescada a esdevenir un referent tecnològic mundial, un sector privat en creixement exponencial... En un moment en el qual semblen voler conviure dues administracions paral·leles, la Generalitat autonòmica i els organismes de govern i impuls de la República, el fet de disposar d´una ciutadania de doble capa (física i online) s´alinea no només amb les necessitats de Govern sinó també amb l´entorn de lideratge digital que s´ha anat cultivant durant anys i del qual el Mobile World Congress ha estat un dels resultats evidents.

El Mobile és la punta d´un iceberg que ha costat molt més d´assolir, i que darrerament ha agafat tracció: l´iceberg de la Catalunya com a regió líder a Europa en indústria tecnològica. És fàcil que, disposant d´aquest iceberg i vivint immersos en l´actual xoc de legitimitats administratives, la tracció acabi desembocant cap a la creació d´un Estat Digital en termes semblants als d´Estònia.