06 de març de 2018
06.03.2018

Caos

06.03.2018 | 07:12

És el context, idiota. Urdangarín (o Undargarin, ara no hi caic) passejant tranquillament pels voltants del llac, a Suïssa, és context. La Púnica, Lezo, Camps, Cotino, el metro de València, la visita del Papa, Esperanza Aguirre, Granados, Ignacio González, la senyora Cifuentes, encara que també la senyora Cospedal i el seu marit, i el Sr. Rajoy, tot això és el context en el qual xipollegem. Però no acaba aquí. També El Bigotes, orgullós davant de ses senyories a la mateixa seu de la representació popular, és context pur i dur. És Zoido dient qualsevol disbarat a la tele. És Montoro eructant a la ràdio. És un ex de Lehmans Brothers ocupant la vicepresidència del BCE. És el ministre d'Exteriors parlant del «miracle econòmic espanyol». És Rafael Hernando escopint de costat les seves mentides a les rodes de premsa del PP. És el pobre Maíllo, l'inversemblant Maroto, el somrient Casado. És la ministra Tejerina. És el ministre de Cultura i el de Foment. És Bárcenas amb el seu abric tallat a bisturí somrient sibil·linament davant les càmeres. És el milió d'euros en un altell dels sogres, és el bolquet de putes. És la justícia funcionant com la llum intermitent dels cotxes: ara sí, ara no (ara som independents de l'Executiu, ara som la seva corretja de transmissió). Són els dos euros de pujada de les pensions i la carta insultant de Báñez que sol acompanyar la notícia. És la bretxa salarial entre els homes i les dones, o entre els pobres i els rics. Són les conseqüències, ara evidents, de la Reforma Laboral i de la Llei Mordassa.

Vet aquí un resum del context, amic. El context sencer no cap aquí ni allà, no té edat ni avenir. Però llavors, si tot és context, ¿on és el text? El text no hi és, es va ofegar en aquesta crescuda del context. Ni les seves sabates seríem capaços de rescatar entre les aigües fecals de la riuada. Ara bé, un context sense text és com un concurs sense curs, com una contracorba sense corba o com una comporta sense porta. Però també com un condol sense dol, un consentit sense sentit, una contracultura sense cultura o una contracoberta sense coberta. Un context sense text, diguem-ho ràpid, és un caos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook