En un entorn preocupant pels polítics que van signar el gairebé desballestat Pacte de Toledo sobre les pensions, tothom ha de dir la seva davant les concentracions que protagonitzen els pensionistes emprenyats amb els ridículs augments que aprova el govern presidit per M. Rajoy. Aquest ha dit la seva, així com la ministra Báñez i el ministre Montoro. Però de sobte va aparèixer un d'aquest exemplars de la nomenclatura tecnocràtica-funcionarial hispànica com és el senyor Linde, funcionari de l'estat des de 1969 -poc després d'acabar la carrera d'Econòmiques dos anys abans- i des de 2012 governador del Banc d'Espanya, per dir també la seva i emprenyar encara més els ja abans emprenyats jubilats.

Jubilats que no tenen jubilacions d'or com els polítics o els banquers i presidents d'empreses privades que abans eren públiques. Ni càrrecs daurats com ell, tot i la seva avançada edat, més pròpia de jubilat. Ni tampoc com els assistents a la seva xerrada-col·loqui «amb empresaris i directius» que va ser organitzada per l' Asociación Española de Directivos (AED) amb el patrocini -faltaria més- de CaixaBank, que en els seus orígens no era un banc sinó una «caixa d'estalvis i de pensions per a la vellesa de Catalunya i Balears... quina ironia!

El senyor Linde segueix en actiu, tot i haver nascut el 1945 i ocupa un càrrec d'or amb els seus 72 anys complerts o que ha de complir enguany. I va ser nomenat conseller i governador amb 67 anys, una edat -com deia abans- per estar jubilat a casa seva i sense emprenyar ningú.

El bufó del meu títol equival més o menys a la paraula castellana «lindo» que permetria un bonic joc de paraules si aquest article hagués estat escrit i publicat en espanyol. Bé, doncs el «lindo» senyor Linde va dir « que recuerden los jubilados que, la mayoría, tienen casa en propiedad y no tienen que pagar 600 euros del alquiler sino 100 de comunidad». I es va quedar tan ample, davant un auditori en el qual si hi havia algun jubilat devia haver sigut banquer o empresari d'aquests que a més de tenir una pensió màxima reben o han rebut els milionaris diners de plans de pensions que van anar omplint els bancs o les empreses on treballaven, i que a més a més els hi van servir per desgravar a les declaracions anyals de l'IRPF.

El bufó senyor Linde sembla no estar preparat -potser per la seva edat- per ocupar el càrrec que ocupa perquè si bé és cert que un jubilat propietari de casa seva no ha de pagar lloguer sinó despeses de comunitat, també ha de pagar l'impost de bens immobles, el qual -segons la localitat on visqui el jubilat- pot ser més elevat que les despeses de comunitat. A més va fer comparacions amb Alemanya, impròpies d'un alt càrrec que hauria de saber que a Alemanya no hi ha el grau de corrupció dels polítics i empresaris que hi ha aquí. A tall d'exemple allà van haver de dimitir alts càrrecs polítics molt significats per haver falsejat dades del currículum o per haver copiat part d'una tesi doctoral. Igual que aquí!