La rectificació. Alguns sectors sobiranistes reclamen un canvi d'estratègia. Sense una majoria aclaparadora (per ells, passar el 50% de l'electorat), diuen, s'ha d'eixamplar la base, que confirmi un consens ampli. Sense entrar en si aquesta decisió no s'havia d'haver pres abans, i evitar dur el conflicte als límits actuals, cal dir que el país necessita un Govern que freni l'empobriment de la classe mitjana, l'augment del preu de lloguer quan els sous baixen, el buidament de les arques de bancs i empreses, que han fet un forat econòmic a casa nostra, un cas únic. Dir també que l'aposta per un republicanisme propi, ignorant la tradició federalista, tan arrelada aquí; com la insistència a presentar el teu país com la Turquia europea, en lloc d'una potència de la Unió, allunya molts sectors del projecte. Una història comuna; tantes revoltes, esforços, fites, relacions familiars, i esperances compartides, no s'esborren amb campanyes continuades dins una crisi econòmica i de valors. Penso que ningú vol contribuir a fer societats separades, com a l'Ulster, i que només superarem els reptes, fent un esforç tots plegats.

El sexe femení demana el seu lloc. Les actrius de Hollywood ens duen el «Me Too» que és el reclam de crear una societat més justa, on l'assetjament sexual, els sous més baixos per a les dones, amb tantes feines ignorades, i la discriminació per la condició sexual de les persones, passi a la història. Aquestes pràctiques abusives van lligades a les diferències econòmiques; a l'abús de poder, a les societats desiguals, als poders foscos i ancestrals. Hi ha un masclisme latent a les societats occidentals, és així. Però el panorama en altres zones és terrible: el cas de dones violades a l'entorn familiar, els casaments concertats, la pràctica de l'ablació en àmplies zones de l'Àfrica; la persecució de la llibertat sexual a tants països del món, ens recorden que som una excepció preciosa: valorem-la. Cuidem-la. Fem-la millor encara. D'igual manera, una actriu mítica com la senyora Deneuve ha recordat que el flirteig, la galanteria, el voler lligar, és un al·licient a la vida. No cal ser monjos. No oblidem que els americans, innocents ells, pensaven que prohibint l'alcohol acabarien amb l'alcoholisme per sempre: els mafiosos van agrair aquells 14 anys de Llei Seca.