Vivim uns temps una mica particulars, per ser suaus: ja no es pot riure de les mateixes coses, ja no es pot dir segons què sense que mil espontanis et portin la contrària i ja no es poden reivindicar alguns gustos personals si contravenen els d'una majoria. La virtualitat treu el pitjor de nosaltres mateixos, sí, però la seva principal contraindicació és que ens ha tornat poc funcionals en la gestió de les presències. A les xarxes socials, som capaços de dir la lliçó del porc a un tercer pel que pensa, ens aventurem a opinar sobre persones a qui tan sols coneixem pel nom i una foto de baixa resolució, i en canvi quan les tenim al davant actuem amb una diplomàcia digne d'estudi. S'ha creat una fractura segurament irreparable entre la nostra identitat i el que projectem als nostres canals de difusió, i la conseqüència immediata és que hem involucionat com a comunicadors íntims. El resultat és una crua paradoxa: atribuïm a l'era digital la virtut de ser desllenguada, però presencialment insistim més que mai a quedar bé.
És, aquesta, una xacra que amenaça de torpedinar la transparència individual i col·lectiva. Ens mostrem com volem ser a través d'una eina tecnològica, però davant d'algú tenim seriosos problemes per explicar qui som en realitat. Pot semblar que volem quedar bé perquè la paraula pronunciada ens imposa més respecte que l'ocurrència escrita, però és una mica a l'inrevés: convertint la paraula presencial en un instrument per a la formalitat, perdem tot el respecte a la seva transcendència. No es tracta tampoc d'anar saltant filtres i dir suposades veritats a tort i a dret, perquè ja va bé que l'educació ens faci ser reflexius i acurats. Però sí que hauríem d'evitar que la voluntat de quedar bé ens resti sinceritat i, sobretot, capacitat de ficar-nos en el lloc de l'altre. La gran llosa de les formalitats és que ens inhabiliten per tractar temes espinosos, per afrontar veritats pròpies i alienes, i per crear espais d'intimitat amb persones que hi encaixen. Per tant, millor no fer veure que s'està d'acord amb tot el que diu l'interlocutor, ni simular que hi ha empatia en emocions que en el fons es desconeixen. Millor dir la veritat, validar la discrepància, mostrar la teva veritable cara. No facis el tuit i després l'atribueixis a la màscara: treu-te-la. No comentis les desigualtats, les injustícies, els paternalismes: desmunta'ls dia rere dia. Voler quedar bé no els derrota, els perpetua.
