Cartes

Paquita Xarles Arnau girona

Estem en ple hivern amb un fred gairebé insuportable, en aquests moments està nevant, penso en les persones sense sostre, no tenen on refugiar-se els dies de fred i pluja. Som molts els que tenim mancances però no ens falta un sostre ni un plat calent a taula les hores de menjar. Les necessitats bàsiques les tenim cobertes. També penso, en dies com avui, en els que fan feines difícils, sovint mal pagades però necessàries. Considero una injustícia aquest afer. Els que no tenim una carrera ni estudis, per falta de mitjans, no sempre per falta de talent, hem fet feines dures, cobrat sous baixos, i acabem amb una jubilació de misèria. És una injustícia social que ningú comenta però hi és. Les feines dures que hem fet i fan els pobres són moltes vegades necessàries i útils.

Queda encara un col·lectiu per comentar: els que mai han treballat, i nosaltres en diem ganduls, també han de cobrir les necessitats bàsiques. Per què no treballen? No ho sabem, pot haver-hi molts factors. Els podríem ajudar? potser no en sabem o no podem, el que sí podem és no jutjar-los i si ho tenim a mà aconsellar-los, que sentin que els estimem.

Per això fa enveja Alemanya

Jesús Domingo Martínez Girona

Tinc la desagradable sensació que la nostra vida política consisteix en una campanya electoral permanent, en una contínua batalla per aconseguir escons i buscar errades, corrupcions i escàndols de l´altre, amb un únic afany centrat en l´ambició de poder.

Qualsevol assumpte, per transcendental que sembli, i per necessari que sigui un acord, passa sempre pel sedàs dels interessos electorals. Esperpents a part, és el que ara s´està vivint a Catalunya i el que cada dia passa en els diferents governs de coalició que hi ha en comunitats i municipis. Ningú fa un pas sense sospesar abans la seva transcendència electoral.

Per això fa enveja Alemanya, on dretes i esquerres es posen d´acord en defensa d´interessos comuns que han col·locat per sobre de partidismes i fins d´ideologies.

Per això, a Espanya sempre està i estarà de moda i serà de màxima actualitat aquesta pintura negra de Goya en la qual -amb el fang fins a les genolls- dos espanyols s´atonyinen fort. El de sempre, encara que de vegades el fang es canviï per neu.

Temes de sexe, davant el 8-M

xavier serra besalú girona

El sexe és important. Probablement no sigui -en situacions ordinàries- allò que més atabala les persones. Imagino que la família, els problemes econòmics, la salut corporal o mental o el «grau d´autorealització», com diria Maslow, estan per davant. Però sí que és important: un impuls fortíssim, enriquidor, que -el mateix Maslow en parla- estaria entre les necessitats fisiològiques bàsiques.

Ara estem sota la pressió mediàtica del 8 de març, Dia Internacional de la Dona (Nacions Unides, des del 1975). Seré breu, la Carta de les Nacions Unides (26/6/45) va ser el primer acord internacional que afirmava el principi d´igualtat entre homes i dones, i es va recollir també a la famosa «Declaració de Drets Humans» (10/12/48), on s´explicita aquesta igualtat al Preàmbul.

Mirin, seré breu: les persones mínimament il·lustrades entenem que la igualtat ha d´existir, i jo -amb l´encert que puc- miro de viure-la. Com diu Laura Bates, la britànica que -amb Everyday Sexism i ara amb Girl up­- és una referència actual del feminisme, jo cerco de no confondre galanteig o coqueteig amb assetjament sexual. Faig el que puc, sincerament! I en la resta, també. Ara bé, hi ha dos temes que em semblen mal plantejats (i sé on em fico): a) em pot algú explicar com cal gestionar millor la «complementarietat» masculí-femení? o l´anul·­lem?; i b) això de les lleis de la «paritat» -un de cada, o proporció matemàtica- té sentit?, no deriva eventualment en posar algú eventualment «inadequat» per així complir la llei? I què passa quan les dones -possiblement amb raó- dominen numèricament tants sectors: cal la «paritat» inversa?

Reflexionem-hi!, i fem un món millor.