Aquesta setmana s'ha fet públic el nombre d'enoturistes que van visitat l'Empordà l'any passat. Les xifres mostraven un augment considerable de visitants a la Ruta del Vi DO Empordà provocat per la incorporació del jaciment arqueològic d'Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes. És una molt bona notícia que aquest grans tractors patrimonials s'incorporin a la proposta enoturística ja que aquest és el camí per consolidar una proposta enoturística realment competitiva.
El que més m'ha interessat de les dades, però, és el nombre de visitants als cellers que aposten per l'enoturisme ja que aquests són els verdaders turistes del vi. Enguany han estat 50.300 turistes, uns tres mil més que l'any 2016. Un increment interessant a l'entorn del 7% en un any. Però aquests 50.000 turistes són una xifra encara petita si tenim en compte el potencial de la indústria enoturística de l'Empordà. És cert que la Ruta del Vi DO Empordà té poc més de cinc anys de vida i al llarg d'aquest període ha fet una feina impressionant, però l'enoturisme a casa nostra té un parell de reptes que ha de superar si vol convertir-se en el gran recurs turístic que pot acabar essent i que només l'Empordà i la Costa Brava poden oferir en les millors condicions.
Aquests dos grans reptes estan molt vinculats als cellers i són la professionalització en matèria enoturística i el canvi d'escala. Hem de tenir en compte que molt poques regions a Europa tenen els potencials que té l'Empordà en matèria enoturística. Cap altra regió vinícola es troba situada al bell mig d'una destinació turística madura com la Costa Brava i té els recursos culturals, patrimonials, gastronòmics, històrics, d'oci, etc. com el que té l'Empordà. La majoria de regions vinícoles no tenen milions de turistes al seu entorn ni les infraestructures turístiques que té l'Empordà i la Costa Brava.
És evident, doncs, que amb aquest potencial, marcar-se xifres molt més elevades de visitants a mitjà termini ha de ser un dels objectius dels cellers que aposten per l'enoturisme. Aquests turistes han de venir de dues direccions: dels turistes del vi que apostin per visitar una regió vinícola que té molts més atractius complementaris al món del vi, a més d'un clima molt més favorable que altres regions, i per altra banda, ser capaços de que tots els turistes que passen per la Costa Brava vegin que també és una zona vinícola i per tant, el turisme del vi pot ser un complement a la seva estada a casa nostra. En definitiva, atraure enoturistes pels recursos de l'entorn i convertir els turistes que ja tenim a l'entorn en enoturistes per un dia. Això ens hauria de situar en un escenari d'increment del volum de turistes i per tant, en un canvi d'escala pel que fa a la gestió enoturística que fan els cellers. De tal manera que sigui més rentable l'aposta enoturística.
El segon repte que té al davant l'enoturisme a l'Empordà va lligat a aquest increment de visistants. Ja que difícilment es produirà una professionalització masiva del sector si no es té un volum suficient de visitants que faci rendible l'aposta. Fixeu-vos que parlo de professionalització de l'aposta enoturística, no del sector del vi que fa anys que està professionalitzat. I és que en l'actualitat conviu una indústria del vi altament professionalitzada amb una indústria enoturística que tot just comença a professionalitzar-se. Tots dins les mateixes empreses.
Perquè ens entenguem, avui en dia hi ha pocs cellers que gestionin l'enoturisme com una part important del negoci i la majoria ho veuen com un complement i una aposta de futur. I per tal que aquesta aposta en converteixi en un negoci rendible cal més visitants que facin rendible l'aposta i professionalitzar l'oferta. Han de quedar enrere les visites fetes pel propietari del celler per un grup reduït el diumenge. Cal aconseguir tenir un nombre important de grups al dia, una xifra constant de visitants. I això passa per deixar enrere la típica visita al celler de més d'una hora i diversificar els productes i l'oferta enoturística.
Justament això, la innovació en la creació de productes enoturístics, centrarà la Vívid Enoconference 2018, el punt de trobada de l'enoturisme català que se celebrarà a Calonge-Sant Antoni el proper divendres 16 de març organitzat per l'Ajuntament de Calonge Sant-Antoni i la Ruta del Vi DO Empordà i on participaran els millors professionals del sector.
I és que professionalitzar la gestió enoturística a casa nostra passa inevitablement per oferir productes enoturístics més competitius i que estiguin disponibles sempre i, alhora, estendre l'estada del turista al celler a través de diferents zones i possibilitats de viure una experiència vinícola. Ser capaços de crear productes potents és el repte ja que més enllà de la visita o fer propostes puntuals com concerts als cellers o maridatges gastronòmics, costa molt entendre que estem competint en l'univers turístic i que cal oferir experiències que estiguin permanentment disponibles i que siguin prou atractives com per provocar el desplaçament del visitant.
El potencial és enorme, el repte és atrevir-se i apostar per fer un canvi d'escala. És una aposta segura.
