08 de març de 2018
08.03.2018

Qui la fa, la paga

08.03.2018 | 07:11

Diumenge al vespre, en una cafeteria d'una bona zona de Girona, va entrar una nena, es va mirar el local i quan va trobar on era la caixa, va fugir. Dos minuts després apareixia al mateix bar un noi jove, estranger i agressiu, exigint al cambrer de menjar carn. Contrariat perquè hi havia un client, el jove va sortir i es va estar esperant que el cambrer estigués sol. L'endemà una dona patia ferides per una estrebada al parc Central feta per dos menors. De fa unes setmanes que a Girona ens trobem amb tot de casos semblants protagonitzats per una banda de joves. Són detinguts, el jutge els deixa en llibertat o bé els lliura als seus tutors legals, i tot seguit tornen a delinquir. En tot aquest afer, fa l'efecte que els únics que fan la feina com cal són els Mossos d'Esquadra.

No és cap secret que a càrrec de l'Administració, a Girona treballa tot de personal encarregat de l'educació d'aquells menors. Quan se'ls demana la seva part de responsabilitat en aquests afers, afirmen que els seus mètodes són correctes. La culpa la deriven cap a una altra banda. Qui primer rep és la societat, que cal refer-la de dalt a baix. No m'ha calgut aprendre a la Universitat que precisament aquesta societat és la que ha impedit que hi hagués més delinqüents. Si hagués fet una estrebada, amics i familiars m'haurien fet vudú i a la feina m'haurien fet fora. A part, el jutge no hauria estat tan benevolent. Després de la societat, l'ase dels cops és el capitalisme, que cal tombar-lo per impedir nous delictes. Per fer caure el capitalisme cal molt més que bones intencions. Finalment, la solució definitiva és abocar més recursos en l'educació, que vol dir tenir més personal contractat que quan se'ls demani responsabilitats apuntin a la societat, el capitalisme i la manca de recursos com a culpables de l'augment de la delinqüència. I ja tenim un altre bucle.

El premi per delinquir és la llibertat immediata i tot de paraules d'empatia pel malfactor. Som a un pas que culpin la senyora que va patir l'estrebada i va ser atesa a l'hospital. I a un altre pas que els lladregots rebin un pis de franc i un sou arreglat, exemple pels que vindran al darrere i trobaran una manera fàcil de viure de l'aire. Per contra, ensenyar a aquesta mainada que qui la fa la paga no és ben vist pels qui creuen que tothom és bo i que hi ha la fórmula màgica per demostrar-ho. Qui segur que no en té cap culpa és qui només caminava pel carrer, aliè a les conxorxes dels despatxos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema