La dita és contundent: al pot petit hi ha la bona confitura. A l'antigor es reconeixia així el valor de la petitesa, premiant-la amb la dolçor, com un fer parar atenció a allò que no té grandiositat. Per exemple, els nostres pobles. De pobles petits en tenim tants com vulguem. A les comarques gironines, amb un miler de municipis, molts són de petites dimensions. Últimament, per petits que siguin, solen ser coneguts perquè gràcies a les fires que s'hi organitzen molta gent ha fet un seguit de rutes per tot el mapa nostrat, per la crida de l'embotit o la mel, el pa amb xocolata o l'anxova.
No convé perdre de vista els pobles petits. És una lliçó que ens va donar Pau Vila, considerat el «pare de la geografia de Catalunya», que va deixar l'estructura organitzada llavores de la Divisió Territorial, als anys trenta, amb l'exemple d'haver conegut els pobles, atès que el seu consell humanístic deia «la geografia es fa amb els peus». Va fer així una obra perdurable en la ciència geogràfica, un model que després va ser exportat a tot el món civilitzat.
Dit això, passa que a la part de muntanya el nom d'un cim adquireix personalitat pròpia i eclipsa el nom del municipi. És el cas de la muntanya de la Marededéu del Mont, amb el seu santuari que enguany compleix 700 anys, i profundament lligat a la vida i obra de mossèn Cinto Verdaguer, lloc visitat per devoció mariana, per interès literari i per afició excursionista. Tota una mina d'autèntica cultura. Però una altra cosa seria que tots els visitants sabessin contestar a quin municipi pertany el santuari de la Marededéu del Mont. És Albanyà.
Acaba de sotir el número 5 de la revista Santuari de la Marededéu del Mont, una publicació que informa de l'intensa vida, activitats, projectes i demés que s'hi desenvolupen en el transcurs de l'any. Ara en destaquem una informació referent al seu municipi, l'esmentat Albanyà. Es tracta d'un reconeixement merescut que se li ha donat per una singularitat: Albanyà és el primer parc internacional de cel fosc de la Península Ibèrica; la distinció ha sigut atorgada des d'Estats Units per la International Dark Sky Association, una institució que té per objectiu preservar el cel nocturn, amb el propòsit de reduir la contaminació lumínica. Aquesta realitat local i aquesta distinció honorífica han fet que últimament es pugui parlar a Albanyà d'un cert inici del que podríem dir-ne turisme astronòmic, sensible i respectuós. I més íntimament hi ha una notícia molt expressiva: l'absència de contaminació lumínica -és dir, el cel de la nit, senzillament, fosca- ha propiciat el retorn d'alguna espècie que s'havia donat per extingida, com és el cas de la papallona graelsa isabellae, altament sensible a la contaminació de la llum.
En aquesta mateixa línia de satisfacció, el municipi d'Albanyà, ja comptava amb el reconeixement que la fundació Starlight va atorgar al càmping Bassegoda Park, per la qualitat de les seves instal·lacions.
Tanmateix, dintre el maremàgnum dels noticiaris actuals quan es refereixen al medi ambient, és més gratificant poder anunciar i comentar el retorn d'una senzilla papallona que convida al somriure de benvinguda, enfront d'avisos i alertes del retorn del llop a contrades properes, que sempre origina pànic i malviure.
