Tot i que el tren va a 285 quilòmetres per hora, el paisatge gairebé no es mou. Si el paisatge anés cap enrere a la mateixa velocitat que el tren va cap endavant, caldria clausurar les finestretes, d'una altra manera embogiríem. Passa una cosa semblant a l'avió, des del qual sembla que les ones del mar estan quietes, congelades, com escultures de sal i escuma. Pel que fa a nosaltres, podem també posar el pensament a mil sense moure'ns del sofà i aturar-lo, en canvi, quan correm pel parc. Vol dir que no sempre hi ha correspondència entre els moviments de dins i els de fora. A l'interior d'aquesta casa, situada en un barri tranquil dels afores, amb les voreres netes i la calçada lluent, pot estar succeint un drama familiar terrible, i al cor de la poma vermella i groga, que adorna el centre de la taula, s'agita una pilota de cucs que acaben de sortir de l'ou. L'estómac dels morts, per la seva banda, continua fent la digestió al tanatori, mentre els seus parents el vetllen. A alguns cadàvers se'ls escapa un rot que els obliga a enlairar lleugerament els llavis per a horror de la vídua.
En apropar-nos a destinació, el tren disminueix la velocitat per entrar suaument a l'estació. Els passatgers l'abandonem precipitadament, com els cucs abandonen el centre de la poma vermella i groga, i ens dirigim a pas ràpid cap a la sortida, mentre caminem estirant de les maletes amb rodes, anem llegint els anuncis que ens surten al pas. A la sortida de l'estació d'Atocha, a Madrid, hi ha un túnel semblant al que veuen els acabats de morir, amb una llum intensa al fons. Les parets del túnel estan sempre folrades de la publicitat envoltant d'un producte únic. Els eslògans, molt directes, pretenen que et facis d'una societat mèdica ics o que contractis una assegurança de la llar zeta. Els llegeixes de manera mecànica mentre t'introdueixes al passadís elèctric pel qual no deixes de caminar, avançant als viatgers que han escollit els laterals. Hi ha en aquest tram una activitat vibratòria. Les cames i el cap es mouen, per fi, a la mateixa velocitat. Ja al carrer, mentre esperes el teu torn a la cua dels taxis, penses fugaçment en la vida. Potser en si val la pena tot aquest enrenou.
