Reflexions sobre el Festival del Circ

Beatriz Esporrín girona

Si passegeu per la Devesa, veureu que encara s´està desmuntant l´aclamat Festival del Circ de Girona, ubicat a un BCIN que l´Ajuntament de Girona té l´obligació de protegir.

Aquestes són les reflexions que m´han vingut al cap:

1-El motiu principal del trasllat del circ de Figueres a Girona va ser la tramuntana? Seria l´alt cost econòmic que suposava per a l´Ajuntament de Figueres? De moment els únics que han dit que ha sigut un bon negoci és l´Ajuntament. Estaria bé conèixer l´opinió dels hotelers i del sector de la restauració per tenir una visió més objectiva.

2-El permís d´ocupació del Festival del Circ va expirar el dia 4 de març. Com és que segueix a la Devesa? Els multaran com farien si es tractés de qualsevol altra ocupació privativa de l´espai d´una empresa privada?

3-L´Ajuntament va eximir el Festival del Circ del tràmit (obligatori?!) d´informació pública i audiència veïnal per a l´obtenció de la llicència municipal necessària pel muntatge del circ. És aquesta la participació ciutadana que promociona l´Ajuntament? Subvencionar activitats en llocs que la normativa no permet sense tenir en compte l´opinió de la ciutadania?

4-Mentre es muntava el circ, era freqüent veure treballadors per sobre de les carpes de 12 i 15 metres d´altura sense arnesos ni protecció. Van passar alguna inspecció de treball? Eren acròbates que d´haver caigut no s´haguessin fet mal?

5-S´ha anunciat que ja estan pensant en la propera edició que ha de durar més dies. Doncs bé, Ajuntament, si us plau, busqui una nova ubicació tal i com van fer a Figueres traslladant-lo del Castell de St. Ferran (BCIN) a un polígon industrial per les pertorbacions que produïen.

Suposo que són reflexions que mai rebran resposta i es quedaran a l´aire, revolant entre les branques dels plàtans de la Devesa.

Obre els ulls

Clara Esteve Sureda santa coloma de farners

Parem el despertador, ens aixequem i comença un nou dia.

Vas pel carrer i cada vegada més, els mòbils i les altres maquinetes ens fan caminar amb el cap abaixat i ens fan esclaus del que realment no hauríem de ser, encara que tots sabem que avui en dia són molt útils i ens faciliten la vida, però atura´t.

Atura´t un segon, observa els del teu voltant i guarda´l a la butxaca. Mira els ulls dels que et passen pel costat i fes un gest tan senzill com el de somriure. Encomana somriures i fes feliç els altres, ja que aquesta és la millor manera de deixar d´estar pendent d´un mateix.

Tanmateix, és molt fàcil i bonic dir-ho, però tots sabem que moltes vegades la vida no són flors i violes..., però siguem valents i intentem deslligar-nos obrint els ulls als altres.

Enllacem la llibertat d´expressió

annabel martínez pérez celrà

Tinc la sensació, per desgràcia i ja des de fa temps, de viure en un país de banderes, on es dona més importància a posar una lletra a un himne que a les persones que en formen part. Guiat per uns pocs que han perdut el sentit comú i els valors del respecte i la tolerància vers la pluralitat.

On bona part dels mitjans de comunicació espanyols es fan seva la informació, creant un clima d´ignorància i desconfiança. Ja no interessa explicar el que està succeint al món. El que interessa és crear confrontació. És l´arma més poderosa que tenen per preservar el poder i l´hegemonia dels seus alts càrrecs. Davant aquesta situació, tenim el repte d´estar alerta i aguditzar bé el nostre sentit crític si no volem caure en el seu parany.

Cansada de veure tantes desigualtats socials i injustícies, cada cop més em sento com l´elefant encadenat. Però no em puc deixar vèncer ni convèncer!

Que ni el color del meu llaç d´avui, ni el teu d´ahir o el seu de demà sigui un impediment per contrarestar aquest estat d´a­nes­tèsia general que han generat minuciosament. Només alçant la veu alhora, des del més petit al més gran, podrem aturar aquest assetjament que estem patint diàriament i que esgota el més positiu. A les nostres mans està construir un futur millor per a tots, que preservi i recuperi els nostres drets com a ciutadans i com a persones.