10 de març de 2018
10.03.2018

La gota d'aigua

10.03.2018 | 07:05

Per què ara?, es pregunten els ministres i els portaveus i els subsecretaris. Per què ara les manifestacions dels jubilats? Per què ara les reivindicacions feministes? Per què ara la neu, el fred, la pluja? Per què els temporals? Els ministres i els portaveus s'aixequen perplexos cada dia. No pot ser una casualitat, es diuen davant del mateix mirall, mirallet, del lavabo per al qual fins fa res eren els més bells de l'univers. No es resignen al fet que les coses succeeixin quan succeeixen, en comptes de quan a ells els va bé. D'aquí el deliri de persecució que mostren davant de les càmeres de la tele. Per què ara? Qui impulsa tota aquesta confusió? Qui és al darrere de totes aquestes mobilitzacions? Per a algun bisbe, és el diable. Les dones, assegura el de Sant Sebastià, porten el dimoni a dins.

Però els portaveus no poden dir això sense caure en el ridícul. Als bisbes, en canvi, el ridícul els queda bé. Vet aquí un misteri. Passa el mateix amb la roba: la que a un el fa més jove a l'altre l'envelleix. Però per què ara, si descartem la intervenció del diable. Això és el que es pregunta un: Per què succeeixen les coses? Per què la ministra Báñez envia als pensionistes una carta que sembla dictada per Luzbel? Tindrà el dimoni a dins? Repasses aquesta carta una i altra vegada buscant-li el sentit comú o la sindèresi i només trobes un sarcasme completament fora de lloc. El sarcasme, quan un no té per encendre la calefacció, fa molta ràbia, li entren a un ganes de sortir al carrer. Per què ara? Potser perquè al carrer, al costat dels altres humiliats, se sent més calor que a la sala d'estar. A propòsit: Per què al governador del Banc d'Espanya li molesta que els vells tinguin una casa pròpia?

«No entrem en això», va respondre Rajoy al periodista que li preguntava per la bretxa salarial. Potser aquest no entrar és la resposta al «per què ara». Però no, tampoc, no hi ha una resposta única al malestar generalitzat que ha agafat per sorpresa els ministres i els portaveus i els subsecretaris. Encara que potser sí: la de la gota d'aigua que desborda el got. Hi ha llocs comuns que expliquen excepcionalment la realitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook