Escolta, papa...

- Què?

- Demà (dijous passat, 8 de març, per al lector) vull fer vaga.

- Ah, molt bé -el «papa», que ja té una edat, posa la mateixa cara que feia Senbei Norimaki, el Dr. Slump, el «pare» de l'Arale, quan es trobava la senyoreta Yamabuki- I com és això?

- Perquè és el dia de la Dona! -l'exclamació adopta un to a mig camí de la condescendència i d'una certa impertinència sense mala fe.

- I de què serveix fer vaga el dia de la Dona? -el «papa», murri ell, vol posar la filla, de tot just nou anys, a prova.

- Ens discriminen i la vaga la fem per exigir els mateixos drets que vosaltres -els homes, s'entén.

- Doncs fes-la.

I la va fer, oi tant, amb dos ovaris, amb una consciència de gènere precoç, inesperada i inapel·lable a parts iguals.

Quin «dimoni», que diria algun bisbe que potser excomunicaria el patriarca que autoritza lectures pernicioses com la de Contes de bona nit per a nenes rebels ( Elenna Favilli i Francesca Cavallo; Edicions 62), que expliquen «cent històries extraordinàries» basades en les trajectòries de dones irrepetibles com Marie Curie, Frida Kahlo, Michelle Obama, Serena Williams o Coco Chanel.

Ai: la petita, que té nom de verge i que tot just aixeca un parell de pams de terra, ja deambula per la perillosa senda del «feminisme manipulat per la ideologia de gènere», el moviment del #NoesNo; #Metoo; #EstamosHartasDe; #MujeresReferentes i etcètera, i es desvia del camí recte del «feminisme sa» que prediquen alguns sacerdots amb galons i medalles al mèrit des d'altars consagrats.

Ai: per acabar-ho d'adobar, la petita -la més guapa, llesta i trempada, ha sortit com la matriarca- duu els cabells curts, va sense arracades, té al·lèrgia al color rosa i fa anys que no es posa ni una trista faldilla. A ulls dels desconeguts és «aquest nen tan macu», que les convencions van venir per quedar-se.

- Papa?

Silenci.

- Papa?

Silenci («I si em demana la independència, ara? Ves»).

- Papa?

Silenci («Ai»).