La d'aquesta setmana, en la que mostra la seva cara més masclista i grollera, no és la primera conversa filtrada del bocamoll secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó. N'hi ha una altra, també ordenada per un jutge, que té més calat polític. En ella, diu: «Hem aprovat un impost sobre vehicles contaminants sense tenir el cens i és, per tant, inaplicable. Espero que el Constitucional el suspengui, perquè si no farem un ridícul espantós». El procés està resumit en aquesta conversa de Lluís Salvadó: dir unes coses en privat i unes altres en públic per mantenir l'agitació social. O sigui, clamar contra el Constitucional perquè suspèn lleis inconstitucionals i, en aquest cas, inaplicables, mentre poses una espelma a tots els sants perquè les suspengui. L'engany sistemàtic. Però, malgrat les evidències, el bucle continua: aquesta setmana, JxCAT i ERC han acordat un document, per intentar satisfer la CUP, que contempla una assemblea de representants, un consell de la República i la presidència d'un suposat Consell per a Puigdemont. També un multireferèndum -serà el tercer- i un procés constituent. Una Generalitat paral·lela sense comptar amb l'oposició, com en els règims autoritaris. Sobre governar de debò, o sigui gestionar les múltiples competències que té la Generalitat, ningú en parla. És més còmode escudar-se en el 155. La Generalitat podria tenir president i govern des de fa setmanes, però interessa més mantenir el bucle. Tothom sabia que Puigdemont, amb una ordre de cerca i captura si trepitja territori espanyol, no podria ser president. Igual que Jordi Sánchez, empresonat a Estremera. Haurem d'esperar al tercer o quart candidat. És prioritari mantenir el pols amb l'Estat espanyol; un pols, per cert, perdut fa temps. Després de cinc anys de desistir de l'acció de govern, principalment els dos últims, fa mandra afrontar la crítica situació del sistema sanitari, els problemes de subsistència del tercer sector, el fracàs escolar d'un elevat percentatge de l'alumnat, la indemnització a Acciona pel fiasco de la privatització d'Aigües del Ter-Llobregat, el descontrol dels centres de menors, la reestructuració de TV3, les oblidades inversions en infraestructures, i un llarg etcètera de temes pendents. Ja ho va dir Artur Mas al jutge Llarena: «L'únic objectiu era pressionar el Govern espanyol». I res ha canviat.
