11 de març de 2018
11.03.2018

Cartes

11.03.2018 | 07:03

Poli bo - poli dolent
Xavier Serra Besalú girona
A força pel·lícules i sèries apareixen figures contraposades: certs policies que ajuden la gent i lluiten contra el crim i la injustícia, i d´altres que són perversos i que aprofiten els seus privilegis per obtenir beneficis materials o psicològics. La vida real sol tenir altres matisos, i el bé i el mal apareixen més barrejats. Amb tot, i veient els fets actuals, em sorgeix el dubte de si el Departament de Justícia i els jutges, fiscals i altres persones del sistema, tenen certa prevenció contra algun cos de Policia. Hi ha evidències: d´uns ens consta que han evitat massacres majors i que han optat per l´ús proporcionat de la violència; d´altres, dels qui sembla que fa basarda imaginar-ne la imputació, se sap amb certesa que han colpejat vistosament ciutadans, amb contundència expeditiva total. Aquesta dialèctica de «poli bo - poli dolent» no s´hauria d´utilitzar a l´Estat espanyol, i menys quan les dades són tan evidents. Per què s´imputen uns i es prohibeix imputar uns altres quan, aparentment, les responsabilitats semblen estar al revés? Quin missatge s´emet des de @justiciagob?


A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar
maria salip calvó girona
Felicito al Sr. Lopez de Lerma pel seu article del dia 3-3-18 «Així no anem enlloc». Té tota la raó Sr. Josep, en un país amb gent que no acaten les lleis que no els agraden i diuen presos polítics a uns senyors que són polítics presos, per saltar-se les lleis a la torera, així no anem enlloc. Una societat democràtica ha de respectar les lleis. Presos polítics són els que hi ha a Veneçuela i Cuba, que Déu no vulgui que acabem essent com aquests miserables països, per manca de bons dirigents. El problema és que al govern espanyol l´importa un pito aquest país i l´esperpèntica situació que ens trobem els pobres catalans que volem acatar les lleis, encara que no ens agradin. També és esperpèntic que uns quants que es diuen cristians, recullin firmes per enredar el Sr. Bisbe perquè es posicioni a favor dels que se salten les lleis, que espero no caigui en aquest parany. Ja que, com deia Jesús, «doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu».


Pensionistes al carrer
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Els drets dels pensionistes s´estan vulnerant. Persones que han treballat durant tota la seva vida i han ajudat a construir la societat actual ara veuen no sols que les pensions ben bé no s´apugen gens, sinó que s´escampa l´amenaça que aviat es veuran reduïdes en la seva quantitat de cobrament. Mentrestant, els diversos preus que afecten les necessitats bàsiques com l´aigua, llum, electricitat, menjar o habitatge no deixen d´anar-se encarint.
Que el govern s´excusi dient que simplement es tracta d´un fet momentani, abans no arribin a tothom els resultats de la superació evident de la crisi és, de cara als jubilats, respondre-hi amb una quimera massa llunyana en l´improbable compliment. Davant d´una situació com aquesta tots hauríem de ser al carrer a protestar: primer, perquè el que els pensionistes demanen és just i, segon, perquè si tot va bé els que encara treballem ens trobarem en la mateixa situació; és a dir, pitjor.


Incoherència de partits i autonomia en suspens
JOAN JANOHER I SADURNI vulpellac
n Ens juguem el futur amb la desestabilitat política, com podem permetre aquesta actitud irracional i tan poc assenyada? És llastimosa la reacció dels components parlamentaris que tenim, i que defugen del criteri real, que mitjançant les urnes, els hem votat els ciutadans. Hom s´emplaça el moment escaient de formar un govern amb capacitat de maniobra positiva? Una pregunta que ens avergonya, per la manca del que tant hem presumint. On és «El Seny Català»? A l´oblit?
És el moment i hora de ser conseqüents, però les diferències internes de signes oposats s´han desvirtuat de la via demanada pel poble. La seva voluntat se sent enganyada en no arribar amb a­cords necessaris per l´intent de fer un país amb la solidesa necessària, com s´ha demostrat en tot moment. I que tenim la sensació d´haver-se evaporat l´entusiasme. Llavors, amb quin criteri podem esperar novetats positives, sense entrar en l´immobilisme? Esperem resultats que ens fiancin bé.
Ara mateix, les formes i resultats són fantasmades sense sentit: atès que d´entrada la investidura en suspens paralitza l´opció de formar govern, tan curts d´iniciatives som que fem trontollar la governabilitat de Catalunya. Crec que tenim diputats més que capacitats per ser anomenats President. Evitem el joc que facilitem al govern Espanyol i els partits opositors a la nostra proclama. Aquests, davant la manca de criteri, veuen amb bons ulls unes noves eleccions. No caiguem en el parany partidista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook