DIssabte
de pagar a pegar
Fa exactament trenta-tres anys que vaig escriure la meva primera notícia en un diari. La vaig publicar a l'avantpassat d'aquest que teniu a les mans, que es deia Los Sitios. La informació explicava que des del Ministeri de l'Interior s'havien organitzat «cursos de català per als cossos de seguretat de l'Estat a Portbou (Policia Nacional i Guàrdia Civil) i per als seus familiars».
Aquesta retrospectiva és diabòlica. L'any 1985, el Ministeri de l'Interior fomentava l'aprenentatge del català entre els agents i els seus familiars i ara, en canvi, els guàrdies s'han convertit en els impulsors de les denúncies per la falsa marginació del castellà a l'escola del país.
Pel camí s'han trencat moltes coses. El català continua essent una llengua que molt pocs policies, guàrdies -també jutges i fiscals- saben o volen parlar. No devien ser massa efectives aquelles classes.
El que està clar és que trenta-tres anys després, el Ministeri de l'Interior ha passat de pagar aquelles lliçons de català durant l'època de José Barrionuevo, a pegar a catalans en el present de Juan Ignacio Zoido.
DIumenge
maleïdes llistes
El diari The Guardian situa una platja de la Costa Brava entre les 25 millors d'Europa. En concret destaca sa Tuna, a Begur.
Aquestes llistes són una ximpleria. Sobretot quan parlem de paisatges, lligats umbilicalment a sensacions, mirades particulars i experiències individuals.
Del mateix Begur en destacaria una d´infinitament més màgica i bella que no penso revelar ni que sigui perquè pugui atraure una persona més.
I de la Costa Brava en situaria moltes més en aquesta llista, per davant de sa Tuna.
No obstant això, observo amb preocupació el canvi de preferències sobre les platges que comencen a mostrar els anglesos. The Guardian hauria de continuar fomentant les platges de, per exemple, Salou i Lloret de Mar, on els nadius estem encantats que continuïn ocupant en la seva totalitat, a canvi de deixar tranquils els paradisos.
DIlluns
guerra fratricida
Comença una guerra fratricida entre els apòstols dretans de l'unionisme a Catalunya: Ciutadans i PP. El partit d'Albert Rivera i Inés Arrimadas està fent una OPA hostil sobre el PP.
La recent i monumental castanya electoral del partit de Xavier García Albiol porta Ciutadans a intentar pispar-los gent per poder fer més llistes a les eleccions municipals de l'any que ve. A comarques de Girona ja han fet alguna oferta.
Ciutadans, malgrat els resultats de les eleccions del 21-D, és un partit vacu sense suficients efectius per concórrer a les eleccions municipals arreu, exceptuant a les grans ciutats.
El Partit Popular els acusa d'intent de desvalisament, però des del partit fundat pel fill del franquista Narcís de Carreras, sostenen que són militants populars els que s'ofereixen.
Malament va Ciutadans si ha de propagar-se pel territori sobre una base tan paròdica i políticament tan migrada.
DImarts mosca collonera
Segueix en marxa la desconnexió de Girona de les institucions de l'Estat.
Primer l'ajuntament va trencar relacions amb els representants del govern del PP i va esborrar la Constitució de l'espai públic. Posteriorment, va trencar amb la monarquia borbònica.
Més tard, va plantar els cossos de seguretat de l'Estat i, avui, li ha tocat a l'exèrcit, a qui l'alcaldessa ha castigat sense poder participar durant tres anys a l'Expojove, on tradicionalment hi anaven per reclutar desesperats.
El càstig es deu al fet que l'any passat hi van anar uniformats, saltant-se la norma de la Fira, que ho prohibeix explícitament.
Girona s'està convertint en una autèntica mosca collonera per als estatalistes.
DImecres
devesa estàtica
El pla especial de la Devesa torna al calaix. Diu l'Ajuntament que, malgrat disposar de la majoria política per aprovar-lo i començar la transformació d'aquest extraordinari parc ciutadà, no ho farà sense un inequívoc consens social i, per tant, l'aparca.
Amb la qual cosa, la Devesa continuarà essent la gran quimera de Girona i aquest se suma als governs que, amb escàs èxit, han volgut transformar-la per cosir-la a la ciutat. L'última vegada va ser a mitjan dècada dels anys 80, amb el pla especial de protecció i ordenació del parc i el seu entorn, dels arquitectes Llistosella i Monsalvatge.
Aquell pla va inspirar la recuperació de les Ribes del Ter, la construcció de la Fira i anys més tard de l'Auditori, però ni de bon tros va aconseguir l'objectiu fonamental que pretenia convertir les quaranta hectàrees de l'ancià parc en un potent centre d'atracció per als gironins.
Un dels projectes estrella era construir-hi una mena de rambla passeig i un llac que en el passat ja havien proposat altres urbanistes com Ricard Giralt, arquitecte municipal de les ciutats de Girona i Figueres. El llac potser hauria accentuat aquesta atractiva decrepitud romàntica de la Devesa, com el de la Ciutadella a Barcelona.
En realitat, potser no cal cosir la Devesa amb la ciutat. Potser ni tan sols cal transformar-la. Tants fracassos per crear consensos sobre què i com ha de ser, potser ens ve a dir que ha de romandre estàtica en el temps.
DIjous
manifestacions
Espectacular l'èxit que ha tingut a Girona la mani lila de les dones. De fet a Girona, i a Catalunya en general, ens hem acostumat a viure als carrers. Centenars de milers de persones han passat hores i hores manifestant-se en els darrers temps.
Les gegantines manifestacions independentistes han posat el llistó molt alt. Ara si no surt un milió de persones al carrer costa fer-se un forat a les televisions o portades dels diaris.
Llevat que la manifestació sigui de Societat Civil Catalana o Tabàrnia, que, malgrat que sempre són molt inferiors en participació que la resta, tenen portades garantides per gentilesa de la poderosa maquinària de propaganda de la Moncloa i els seus esbirros.
DIvendres salvadó i les mamelles
«Agafes les que tenen les mamelles més grosses, els ho dones, i ja està». Aquesta és l'expressió absolutament babaua i masclista de l'exsecretari d'Hisenda de Catalunya, Lluís Salvadó, oportunament filtrada per la maquinària de l'Estat, l'endemà del Dia Internacional de la Dona que, també oportunament, erosiona algú a qui recentment han situat en el lideratge d'ERC.
Quan l'independentisme promociona un polític, la trituradora de carn de l'Estat s'activa ipso facto. No falla!
Cada dia que passa costa més entendre la candidesa dels càrrecs de la Generalitat que van impulsar l'1 d'octubre. Tots sabien perfectament que estaven essent gravats i espiats per tots els orificis, encara que començo a pensar que alguns es van pensar que era un joc sense conseqüències.
Això no treu que si sistemàticament es fessin públiques les converses privades, el 99% de la població lleparia. Un servidor podria ser acusat de tot. Fins i tot d'instigar genocidis i de planificar robatoris de furgons blindats. Es diuen moltes bestieses i fanfarroneries per telèfon.
