Amb l'arribada d'aquesta primavera de 2018, retorna potent el pols normal de la societat, esmorteït durant tants anys per l'espantall de la crisi i les polítiques de campanar. La propaganda, mesella, no convenç els jubilats i es rebel·len contra el ridícul increment de les pensions. Ja ha passat la crisi, fa anys que augmenta la riquesa i pocs s'han fet cada dia més rics i la majoria, també els jubilats, més pobres. Han dit prou. El feminisme, de sempre minoritari i d'avantguarda, ha trencat barreres. S'ha fet un clam per la igualtat de salari i d'oportunitats, contra la violència de gènere, contra el tracte desigual i discriminatori a les dones pel fet de ser-ho i voler ser mares. En pocs dies, jubilats i dones de tot Espanya han posat davant dels nostres ulls que la igualtat i la dignitat continuen essent els objectius que uneixen a la mateixa lluita i al mateix destí totes les ciutadanes i ciutadans, parlin la llengua que parlin, hagin nascut on hagin nascut. Els conflictes econòmics i socials ens agermanen en la conquesta d'una societat més igual i justa.
Els jubilats i les dones expliquen a les noves generacions la millor lliçó que se'ls pot ensenyar. Res està predeterminat ni escrit per molt que diguin. El futur l'escriu el coratge d'una societat que lluita pels seus drets i per una manera de vida. La maternitat de la dona no és un problema, és una alegria. No és tolerable que es vegi apartada i ignorada per aquest fet. La majoria de les dones són més intel·ligents i sensibles que la majoria dels homes i seu és i ha de ser el present i el futur segons les seves capacitats, segons el seu esforç. Els jubilats expliquen als seus nets que no és cert que estiguin condemnats, quan arribin a vells, a la indigència perquè l'estat del benestar sigui inviable. Les que són inviables són les solucions individuals. L'estat del benestar, els drets socials i laborals es conquistaren amb la lluita solidària i unida dels treballadors. D'arreu d'Europa. No se'ls regalà res. Es conquistà tot. La dreta recula i accepta negociar. Primer pas que mai es fa si no hi ha mobilització, si no hi ha lluita.
