12 de març de 2018
12.03.2018

Cartes

12.03.2018 | 09:09

El lloguer i el paquet legislatiu
josep m. loste romero portbou

Actualment el paquet legislatiu –les lleis en relació amb l´habitatge– encapçalat per l´antisocial LAU és un desastre en majúscules. Ara, la problemàtica concreta dels lloguers abusius està accentuant l´estat del malestar –principalment– a causa d´una manca d´ètica i regulació en el sector. De tota manera, caldria distingir, diferenciar, en relació amb el lloguer entre els petits propietaris, –a voltes de subsistència, per complementar unes pensions indignes– i els anomenats «fons voltors» superespeculatius vinculats amb el negoci dels lloguers turístics, els quals estan destrossant la cohesió socials dels nostres pobles, viles i, sobretot, ciutats. A més, tot aquest fenomen antisocial (vinculats als fons voltors especulatius) implica unes derivades, unes ramificacions molt malignes, en el sentit que és el màxim responsable dels col·lapses en els Jutjats, en els serveis socials, en la mobilitat i en les policies locals i Mossos d´Esquadra, la qual cosa obligaria a duplicar o triplicar les plantilles d´aquests serveis indipensables. En conseqüència, les lleis espanyoles que se´ns imposen a Catalunya en relació amb els lloguers són desastroses, tant per al petit propietari com per la gran majoria de llogaters, cosa que fa impossible l´estabilitat. A títol d´exemple, a Alemanya un llogater es passa 16 anys, de mitjana, en el mateix habitatge.

Carta a Carles Puigdemont
mateu frigoler teixidor canet d´adri

Benvolgut president: No li vull parlar de política, vostè que viu exiliat a Brussel·les està a 30 quilòmetres, 6 euros amb el tren, de la localitat de Lovaina. En una de les seves esglésies hi ha enterrat el Pare Damià de Veuster. Si vostè no coneix la vida d´aquest heroi nacional belga, li recomano, ara que té més temps, que la llegeixi. El Pare Damià va marxar voluntari amb 33 anys cap a l´infern de Molokai, en aquell temps finals del segle XIX reserva humana de leprosos. Tothom que entrava allà no en podia sortir mai més en vida. Va viure entre els seus malalts 49 anys, i va morir com ells, leprós.

Va dedicar la seva vida només a ajudar a soportar aquella terrible malaltia a gent que ni coneixia. Tot per ells, a canvi d´un contagi segur. Tot a canvi de res, i aquí, encara que no ho volia fer, entro en política. Centenars de «servidors del poble», Pujols, Gürtels, Púnicas, EROs andalusos, residències de somni per galifardeus com el Wert i el Moragas a París i Nova York, etc. etc. Molts dels nostres esforços també a canvi de treballs precaris i pensions de misèria per satisfer una colla de malalts del poder.  Senyor President, vagi a veure la tomba d´un autèntic polític de l´amor i la caritat, allà s´hi respira benestar i és un lloc idoni per meditar.

L´arribada del féretre del Pare Damià amb un vaixell-escola de l´armada belga al port d´Amberes el 1936, va ser la més gran manifestació de respecte i admiració en tota la història del país que ara us dona allotjament.

L´Església católica ha tardat 120 anys a reconèixer el  sacrifici d´aquell jove que amb 33 anys va deixar pares i germans per anar a Molokai, 120 llargs anys per donar-li la Santedat.  I ara torno a la política: per què es van afanyar tant a canonitzar l´Escrivà de Balaguer? 

President, que bonic seria una ofrena per part vostre i dels consellers al lloc on reposa el Pare Damià, un ram de roses grogues amb la nostra senyera, una lliçó d´estimació i respecte al poble belga per la vostra bona acollida, de part de tots els catalans.

Igualtat entre home i dona
Francesc A. Picas La Jonquera

El salari laboral d´home i dona que fan el mateix treball ha de ser idèntic. No té raó moral de ser desigual. En el Parlament cobren els mateixos honoraris els diputats que les diputades. Una empresa tèxtil, paga el mateix tant per metre teixit, tramat en el mateix tipus de telers, a un teixidor que a una teixidora.

En els matrimonis rurals, el criteri de la dona és sempre respectat. En una finca agrícola, el pagès, amo de les terres, quan vol vendre un vedell o comprar un cavall, sempre ho consulta a la mestressa. Les dones de quasi totes les classes mitjanes i obreres són les administradores de les despeses familiars i és la mestressa que determina els canvis de mobles i les reformes del pis. Molts són els marits que donen a les mullers el salari per l´ordinari de cada dia, i compra de roba per als fills. També són moltes les esposes que escullen les camises i les sabates per al seu home. En el nostre país, en les famílies en què l´home no va a missa les mares tenen la plena llibertat d´anar a l´església i portar-hi els fills.

Som defensors dels drets familiars, laborals, polítics i socials de les dones. Són els drets de les nostres mares, les nostres esposes i les nostres filles.

En el Cel cristià, la persona més excelsa és una dona: la Verge Maria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook