Juliana, tot esperant els robots

Byung-Chul Han

La intel·ligència artificial acabarà amb nosaltres? Els nous robots són fets de silici, més reparables que els de carboni. Seran ells els nostres hereus? per ètica ens exterminaran? Ètica dels robots. Són tan destructius que entendran que per preservar un bé superior, la vida a la Terra, caldrà la nostra eliminació. Preguntes de Víctor Amela al científic Francisco. J. Tapiador.

El periodista de La Vanguardia Enric Juliana és un dels millors analistes de la complexa situació político-social que viu Catalunya, Espanya i el món.

Aquest intel·lectual sibil·lí, nat a Badalona i resident a Barcelona, té un extens currículum professional que l´ha dut a treballar a Tele/Exprés, El Mundo, El País, RTVE, per acabar avui com a delegat de La Vanguardia a Madrid. Com que som lectors habituals de les seves lúcides, imparcials i suggereridores cròniques polítiques, trobareu una paradoxa que un marxista gramscià i també benjaminià com un servidor, llegeixi i admiri un periodista que sigui un conservador, reformista. Enric Juliana ens recorda al vell Edmund Burke, pare del liberalisme conservador britànic, per la seva gran cultura, realisme i pel seu estil literari, humanista i també pel seu indisimulat amor a Itàlia i al nostre també admirat escriptor francès Stendhal, autor de títols com ara El roig i el negre i La Cartoixa de Parma, dues de les millors novel·les europees del segle XIX.

Les cròniques polítiques de Juliana tenen la flaire històrico-cultural de tots aquests autors. El motiu que avui parlem d´aquest periodista, en la nostra crònica, és que ell, irònicament, no amaga que és un senyor de La Vanguardia, comentari que va fer a Roger Palà, periodista cooperativista del diari digital Crític, que el va entrevistar en el seu sensacional llibre Esperant els robots (mapes i transicions polítiques, algunes idees sobre l´endemà) publicat per l´editorial Icària. Aquest llibre és una anàlisi en profunditat de 123 pàgines que es llegeix d´una tirada. Si voleu treure-li tot el suc, us recomanem que feu la lectura amb un llapis al costat que us permeti anar ­subratllant les síntesis, analítiques o les metàfores literàries del millor Juliana. I tampoc no parem d´apuntar els autors dels llibres dels pensadors que ens inspiren les crítiquessocials d´aquest periodista, sociòleg i escriptor. Llegir els seus escrits sempre és un plaer, com diria Barthes. Antonio Gramsci va escriure que dir la veritat sempre és revolucionari, si un és realista, imparcial, crític i plural. Aquests principis, es poden aplicar a Enric Juliana, en les seves sovint encertades, anàlisis que fa sobre la complexitat del món actual.

Juliana es queixa que en la societat catalano-espanyola hi ha un excés de propaganda, banderes, sectarisme... Repetim, en les 123 pàgines de l´entrevista gairebé a cada pàgina hi trobariem idees per comentar, per exemple quan parla de l´arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, cita el llibre L´anarquia que ve, de Robert Kaplan, un brillant assagista i viatger, que és una mena de conservador pessimista amb el qual Juliana es sent molt identificat. El periodista de La Vanguardia és un seguidor de les seves tesis crítiques. Un cop desapareguts Bin Laden, Hugo Chávez i Fidel Castro, aquestes aportacions sensacionals ens parlen del retorn dels nous monstres, que serien Trump, Putin i tants altres. L´inquilí de la Casa Blanca propicia el retorn a les polítiques bel·licistes, tot exigint als països europeus que augmentin la despesa militar i fent tot el possible perquè el Kremlin no s´aliï amb la Xina.

Genial és la seva crítica a un capitalisme de ciència-ficció, real, tot i ser invisible però brutal a tot el planeta. El seu sistema de producció i explotació econòmica és universal. A banda de la problemàtica general que planteja, aquest cop, els que ens ha interessat més de Juliana en aquest llibre, és l´objecte del títol del llibret, que parla del futur-present de la robotització del treball, el de les noves tecnologies i l´avenç de la intel·ligència artificial en els processos de producció i en la vida quotidiana.

Juliana ens recorda les antigues pors de les epidèmies, de les guerres, de les armes nuclears i darrerament la por dels robots. Moltes de les feines actuals les faran les màquines intel·ligents que substituiran persones humanes.

S´albira una nova aliança de poder entre les elits socials i els ginys intel·ligents. Els avenços en l´automatització en la indústria europea, portaran a curt i mitjà termini a la pèrdua de diversos milions de llocs de treball, és allò que ja advertia Rifkin en el seu llibre La fi del treball.

Les lúcides anàlisis crítiques del dia a dia, sobre qüestions polítiques espanyoles, són conegudes pels seus lectors habituals. Del PP en diu el partit alfa per la seva prepotència dretana conservadora i corrupta. Destaca la seva idea de retornar al debat dels problemes reals i les reflexions que fa sobre l´onada de les marees de joves universitaris del 15-M i l´aparició de Podem i alguns innovadors líders intel·lectuals.

I de la caòtica i contradictòria política catalana què en diu? Els independentistes de la CUP els bateja com els franciscans. Des d´una posició on clarament defensa l´status quo, procura desmitificar alguns tòpics del Procés i el Referèndum per la República que ens menaria cap a una difícil independència que no volen ni Madrid, ni Brussel·les, ni Washington. Segons ell, el perill de les presses, escalfaments i les declaracions unilaterals ens han portat a la judicialització, multes, empresonaments i al desplegament de l´article 155 amb la consegüent intervenció dels departaments de la Generalitat, principalment el d´economia. I Juliana, amb la seva fina ironia literària, parla que Catalunya pot evolucionar cap a l´estat permanent d´un regionalisme excitat, seguit per milers de ciutadans ultracontestataris, enfrontats al somni d´un ideal independentista cada vegada més utòpic.