13 de març de 2018
13.03.2018

PASTILLES D'EUFÒRIA

13.03.2018 | 07:07

L escriptor i periodista Xavier Bosch va completar l´any 2014 una trilogia protagonitzada pel periodista Daniel Santana. En el primer llibre, Se sabrà tot, relatava la crisi de la premsa escrita; a Homes d´honor tractava dels programes televisius d´investigació i a Eufòria de la irrupció abassegadora dels diaris digitals.
En aquest tercer llibre hi ha dues línies argumentals que avancen de forma autònoma i que el protagonista coneix accidentalment.
La primera trama és la investigació del lobby farmacèutic que introdueix en el sistema sanitari la prescripció d´un medicament, mitjançant el suborn als metges. Es tracta «d´un antidepressiu d´última generació, un medicament ètic, és a dir, que la farmacèutica encara en té la patent i no hi ha un genèric». L´anomenada pastilla de l´eufòria és receptada a tort i a dret amb la connivència de visitadors dels laboratoris, de metges i de farmacèutics.
Que serveixi per millorar la salut dels pacients és discutible, però és dispensada «a més gent de la que la necessita». Podria servir de recomanació per als polítics independentistes. Una bona ració de pastilles per recuperar l´eufòria! Que no decaigui la seva fe en la república simbòlicament proclamada i en un fantasmal govern a Waterloo, ciutat de Valònia, i no a Flandes, regió dels secessionistes flamencs.
L´altra trama paral·lela recull l´arribada a Barcelona d´un empresari mexicà, un dels homes més rics del món, per negociar la instal·lació del parc temàtic Historyland, el més gran d´Europa, disposat a saltar-se la llei per tirar endavant el projecte amb la complicitat del responsables polítics que ofereixen el món i la bolla a un magnat dels mòbils.
Tant la crisi del sistema sanitari i de la indústria periodística com la corrupció política plasmada en megalòmans projectes d´inversions milionàries són una «ficció real», com explica l´autor en una entrevista.
Ara bé, el conjunt de les «realitats amagades» desmereixen davant alguns detalls més espectaculars que versemblants (per exemple, una caixa de seguretat per guardar un pendrive). En altres paraules, la meticulositat de la narració, amb un afany pedagògic, fa que els arbres no deixin veure el bosc.
En aquest context, malgrat les dues trajectòries argumentals clarament definides, existeix un fil conductor pràcticament invisible. És una troballa, intencionada o no, la negativa d´una massatgista a la petició d´un client que li demana «un final feliç».
Aquesta anècdota desencadena un seguit d´accions i reaccions que esclaten en una violenta traca final. És un foc d´encenalls que dilueix la truculència d´un drama passional. En definitiva, és una metàfora d´una Catalunya violentada per la deriva independentista?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema