13 de març de 2018
13.03.2018

Poca importància

13.03.2018 | 07:07

En aquests moments hi ha al món més targetes SIM que éssers humans. La targeta SIM és aquest trosset de cartró amb un circuit imprès que introduïm en una ranura del mòbil perquè es posi al nostre servei i no al del veí. També s´utilitza per a les tauletes i potser per a altres dispositius en els quals ara no caic. La ranura d´aquests aparells és molt misteriosa. Cada marca la té en un lloc diferent i constitueix l´animari del mòbil. Si treus la targeta i n´hi col·loques una altra, la del teu cunyat, per posar un exemple, l´aparell ja no et perta­nye­rà a tu, sinó al germà de la teva dona. Nosaltres no som capaços de llegir el que posa al circuit imprès, però el telèfon sí. El telèfon disposa de capacitats de les quals vostè i jo estem mancats. Si et roben el telèfon intel·ligent, el primer que has de fer és anul·lar aquesta targeta perquè ningú usurpi la teva identitat. És molt fàcil: només cal una trucada a la teva operadora. Després, t´acostes a l´establiment que es trobi més a prop de casa teva i per pocs diners et treuen un duplicat de l´ànima anterior. Fingim comprendre tot això perquè prou complicacions tenim ja al cap, però en realitat és molt misteriós. Si agafes una llanterna i il·lumines l´interior de l´escletxa en la qual s´allotja la targeta, comprovaràs que no hi ha res a dins, res almenys que signifiqui alguna cosa per a tu. La veritat és que el dispositiu no es posa en marxa fins que rep, com qui combrega, aquest cartronet espiritual.
Doncs bé, resulta que hi ha al món més cartronets que persones, el que vol dir que hi ha gent que en té molts i gent que no en té cap. Cal suposar que la gent que en té molts disposa de diverses identitats. Hi ha, per exemple, persones que utilitzen un telèfon per als assumptes laborals i un altre per als personals. Aquí ja hi ha dues targetes. És probable que com més targetes tinguis, més gran sigui la teva importància. Jo només en tinc una perquè soc poc important, però l´altre dia, al tren, vaig veure un jove amb quatre telèfons desplegats sobre la tauleta abatible. I s´enviava missatges de l´un a l´altre. D´una de les ànimes a les altres, podríem dir. No vaig aconseguir comprendre què dimonis feia, però en aquells instants em va semblar molt consolador tenir poca importància.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema