L'assassinat del petit Gabriel, de vuit anys, és una notícia terrible. És difícil trobar un crim més horrorós que causar la mort d'un infant innocent, per les raons que siguin. I si això li sumem el fet que la presumpta assassina, no sabem si l'única implicada en el cas, era fins la detenció la parella del pare de l'infant, que desconfiava d'ella i havia explicat les sospites a la Guàrdia Civil; hi ha els ingredients d'una novel·la negra plena de crueltat.

La detinguda havia patit la mort de la seva filla anys abans, caiguda al buit des d'un setè pis, en el que semblava un lamentable accident. A les xarxes socials, tenim una explosió d'odi envers l'empresonada. Un fet molt humà, i que s'afegeix al debat sobre la cadena perpètua revisable, quan ambdues coses no estan relacionades, perquè aquest personatge, que sembla tenir la sang freda del psicòpata, no havia estat empresonat abans. La ràbia de les opinions a la xarxa, en calent, tenyides d'un populisme perillós, no poden arraconar el debat d'especialistes, que és profund i considera tots els punts de vista. La justícia, entre l'ull per l'ull bíblic i el bonisme càndid, inclou la possibilitat del reclús, d'aquells que són recuperables, d'expiar la condemna, i modificar, amb el penediment confirmat, la seva forma de pensar i actuar. El populisme pren elements reals: una situació injusta, per vendre solucions extremes, sense entomar les conseqüències.

És a dir, si un dirigent al qual s'ha tractat de psicòpata o boig, com és el mandatari de les Filipines, el senyor Duterte, que ha iniciat una matança de mafiosos que es dediquen al tràfic de drogues, no pot eliminar aquest problema, és potser perquè el problema supera les falses solucions dràstiques.

És estructural, i potser s'ha d'actuar en diferents fronts, alguns d'ells que incloguin la regulació de la droga tova, per casos com l'autoconsum, i centrar l'atenció en el tràfic més destructiu. L'internet és avui la barra de bar on tothom és jutge, dictador i botxí, i despatxa amb tres sentències els problemes del país en una tertúlia salpebrada d'odi, insults o racisme. Per contra, la solidaritat amb l'infant desaparegut, i la família que pateix la pèrdua, neix de les coses positives que ens fan ser éssers humans: l'empatia, les ganes d'ajudar, la capacitat de commoure'ns pels patiments del veí, i sobretot, creure en que sempre hi ha l'esperança, i la possibilitat de fer reals els somnis que valen la pena.