14 de març de 2018
14.03.2018

«Pressing» Waterloo

14.03.2018 | 07:05

Com que la investidura està encallada, les tertúlies parlen de Lluís Salvadó. Si hagués plegat de seguida, no en parlarien tant. És veritat que d'animalades com les que li van gravar en diuen molts altres mascles catalans de l'espècie en converses privades. També és veritat que això no s'espera de dos càrrecs públics. I és veritat que la filtració, justament a l'entorn d'un 8 de març com no s'havia vist, i en un estat de rebuig extern gairebé unànime al masclisme, constitueix una maniobra política gens innocent. Essent veritat tot això, el cert és que ha quedat marcat per sempre. El fet que els qui el coneixen i estimen ho vegin com una injustícia no canvia la realitat. Perseguir judicialment la filtració no és incompatible amb entendre que la seva renúncia és el millor per al seu partit, per a les institucions de la Generalitat i per al projecte independentista. Altrament, els transfereix el pes del plom que porta a l'ala.

D'aquest afer se'n parla més perquè la investidura està encallada, ara a l'aguait que el Suprem decideixi sobre Jordi Sànchez, que es va afanyar massa a anunciar el recurs a Estrasburg. No hi ha optimisme sobre la seva candidatura, i si queda frenada ja apareixerà un altre nom. El problema principal és que ni tan sols Sànchez, un dels quatre empresonats per la causa i amb una trajectòria més aviat d'esquerres, és del grat de la CUP. No per la persona, diuen, sinó pel programa. Els cupaires volen un compromís de desobediència institucional, però els que acabarien al banc dels acusats, amb Roger Torrent al capdavant, ho veuen d'una altra manera. A banda que cada topada amb la Justícia fa una volta de clau al pany que tanca els d'Estremera i Soto del Real.

La gent de la CUP no té cap estima ni als càrrecs ni a l'estabilitat, que és contrarevolucionària, i apliquen la seva recepta a l'altra gent. Dependre dels seus vots és un maldecap, com saben perfectament Artur Mas i Carles Puigdemont. I cap a aquest darrer i cap a Toni Comín es giren les mirades cada vegada més. Si ells dos renunciessin a l'escó, es podria resoldre la investidura només amb l'abstenció de la CUP. A JxCat i ERC els ve exactament de dos vots. La raó formal de Puigdemont per no fer el pas és l'esperança de ser investit en el futur, potser quan Estrasburg l'absolgui en darrera instància, però això no passarà dins d'aquesta legislatura. Les raons de Comín les sap ell, però no aguantaria ser l'últim de Waterloo. Pressing Puigdemont a la vista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema