Just avui fa una setmana se celebrava el Dia de la Dona. No estic gaire d'acord amb aquest tipus de commemoració perquè entenc i defenso que cada dia és el dia de la dona. I de l'home, i dels nens, i dels gossos i dels gats. Ja sé que una jornada com aquesta serveix per reivindicar i recordar que, en molts casos, encara hi ha molta feina a fer. Aquesta feina, però, s'ha d'exercir diàriament. Mai m'han acabat d'agradar i convèncer les etiquetes. Ni masclistes ni feministes. Tots som persones en igualtat de condicions. No és un discurs demagògic, sinó que ha de ser així i cada dia hem de lluitar perquè ho sigui. Ara que està de moda que tothom expliqui el que fa públicament a través de les xarxes socials ens arriba una notícia que demostra la categoria de determinades persones. Ara tothom que fa un gest a favor d'alguna causa ho fa públic. Potser per deixar-ho evident o potser perquè no vol quedar malament. L'actor Paul Newman, fa uns 20 anys, durant el rodatge de Al caer el sol, va decidir donar part del seu sou a la seva companya de repartiment, l'actriu Susan Sarandon. Ningú ho va saber fins ara. Ningú va fer propaganda d'aquest fet en aquell moment. És així que s'han de fer els gestos, sense buscar el protagonisme. Tot un senyor davant d'una gran senyora.
