Europa ha de disposar de polítiques energètiques comunes, segures, competitives i sostenibles. I només hi ha un camí: avançar cap a la unió energètica.

No és cap secret que l'energia és un dels sectors amb més impacte sobre el medi ambient. Aquest, conjuntament amb l'augment de la demanda d'energia, la volatilitat dels preus i les pertorbacions del subministrament són alguns dels motius pels quals necessitem una veritable unió energètica. Però la unió energètica va més enllà de l'economia, és parlar del país, de la nostra societat i la seva gent.

Per poder abastir energèticament el sud i el centre d'Europa, necessitem una interconnexió energètica que passa per Catalunya. És el projecte de gasoducte anomenat MidCat, per interconnectar Espanya i França, l'any 2020, amb una canonada de 315 quilòmetres. Un tram de canonada, el de Martorell fins a Hostalric, es va fer el 2011 i queda pendent la connexió de Figueres amb l'altra banda dels Pirineus (104 km) i construir una estació de compressió.

Per als europeus, aquest és un projecte estratègic d'interès comú. Per això, cap dels principals partits representats a la Comissió d'Indústria i Energia del Parlament Europeu s'hi va oposar.

Aquesta interconnexió transpirinenca reforça la seguretat en el subministrament energètic i implica que la UE deixi de dependre de l'energia provinent de Rússia. Per tant, vol dir poder diversificar les fonts d'energia.

Per altra banda, com que l'Estat espanyol -per bé i per mal- és, avui, una illa energètica, el fet de poder disposar d'una interconnexió gasística implica una repercussió directa en el preu de l'energia. Aquest preu, ara i aquí, no és només una pedra a la sabata de les economies domèstiques, sinó també de la competitivitat de les empreses i, per tant, un obstacle més en la creació de llocs de treball.

Estem parlant, tanmateix, d'una mesura de transició, perquè, en paral·lel, hem de seguir avançant en les energies renovables, perquè tant la UE com Catalunya hem de pensar en un present menys contaminant i un futur més sostenible. Això vol dir encarar aquesta transició de la manera menys traumàtica possible. És evident que les energies renovables són més netes que les energies fòssils, però és clar també que no és el mateix dependre del gas que del petroli. I, siguem ben conscients també que, mentre tots plegats vulguem que quan pitgem l'interruptor s'encenguin el llums, es carreguin les bateries dels telèfons o no s'aturi el funcionament de la nevera, ens cal poder disposar d'energia sempre i a tota hora. Per això, en aquests temps de transició energètica, ens cal seguir treballant per harmonitzar els sistemes de suport a les renovables i apostar per l'eficiència energètica.

Però, el mentrestant s'ha de gestionar, i el país no pot parar. Entre el petroli i el gas fem la transició a partir del gas mentre no puguem explotar eficientment l'energia solar o l'eòlica i anem deixant de dependre també de les plantes d'energia nuclear de les Terres de l'Ebre.

Hi ha qui mai vol anar endavant i troba, en la generació d'alarma, l'instrument que la raó no li dona. És evident que el MidCat ha de causar el menor impacte ecològic, paisatgístic i ambiental possible. Per això, tant institucions -des de l'europea a la local- com forces polítiques o de la societat que encara creuen en el creixement econòmic com la manera més racional de generar llocs de treball i defensar l'estat del benestar, tenim el deure d'explicar de forma transparent què vol dir, què implica i què suposa aquest projecte. Tan crítics com vulguem, però tan sincers com calgui. Hem d'explicar costos i beneficis econòmics, ambientals, socials i estratègics de país.

Catalunya i Europa necessitem que el projecte MidCat sigui una realitat!