Reflexions
Lluís Torner i Callicó girona
Estem en temps de Quaresma i tot i que avui, talment com va la nostra societat, el tema de la penitència va quedant ancorat com un tema del passat, com a mínim és un temps per a la reflexió, i se´ns ha acudit que, talment com està anant tot allò que fa referència al procés, es podria fer una mena de símil, amb la penitència del 155, i el propòsit de profundes reflexions.
Per això, com que els que ja som un xic grans tenim molta tendència a recórrer a la saviesa, o si voleu «sabiduria» popular, que se´ns transmet a base de dites o refranys, se´ns n´acudeixen algunes, que podrien anar bé per meditar; per això, pensem com pensem, ho adaptem, d´alguna manera, a la situació que ens està tocant viure.
Entre les que hem recordat -segur que n´hi ha moltes més- podríem esmentar les següents: perdre bous i esquelles; el cantir va tantes vegades a la font, que ve que es trenca; quan no les poden haver, diuen que són verdes; no per córrer més s´arriba més lluny; posar el carro davant dels bous; acabar com el rosari de l´aurora; per molt que bufi el vent, no s´apaguen les estrelles; i finalment se´ns n´acut una de nostra: no priveu de llibertat els que han obrat de bon grat.
Bé! Potser direu: a què venen ara aquests, només faltava això, prou que tothom diu la seva, etc. Potser sí són elucubracions pròpies de l´edat, però ni pretenem donar lliçons, ni molestar ningú, la nostra intenció, senzillament, no és la de posar més llenya al foc, sinó ben al contrari, intentar moure a la reflexió.
Pensem que després de la Quaresma, i de la Setmana Santa, ve la Pasqua, per tant, sempre hi ha lloc per a l´esperança. Després de la tempesta, sempre torna a lluir el sol.
Temps de plantar arbres
francesc garcia i carabellido girona
Passejant pels carrers de la nostra ciutat m´amoïna la manca d´arbres. Uns quants han estat tallats, altres no replantats. Detallo els que he comprovat avui dia: pg. d´Olot tram vies: c/Barcelona en manquen 3; J. Maragall núm. 41 a 53, 4; parc Central costat pg. d´Olot, 6; en els parterres d´aquest parc podrien encabir més arbres. Pl. Montserrat s/n, 1; Pare Coll núm. 15, 2 tallats. Fa temps tinc anotats altres arbres que no he pogut comprovar si han estat replantats. Tallats: F. Ciurana, 1; Ferrán Agulló, 2; c/ Creu, 1. Manquen: pl. P. Marquina, n. 6 i 9, 2; av. S. Francesc, n. 7, 29 i 34, 3; c/ Migdia, n. 4, 29 i 87, 3; c/ Sta. Eugènia n. 9 a 15, 6; CAP Montilivi, 1; av. St. Narcís n. 47, 1; pavelló Vila-roja, 1; c/ Bru Barnoya, 6. Penso modestament que si tallen arbres o manquen, la policia de barri i també la brigada de jardineria, haurien de pendre nota i col·laborar amb la tasca de replantar.
Així els visitants no opinaran que no cuidem la ciutat.
Ha mort Stephen Hawking
Maria Àngels Mató i Pallí girona
Ha mort Stephen Hawking. La humanitat, sobretot la societat intel·lectual que coneix la tasca que ha desenvolupat, l´ha admirat i amb raó. Una malaltia la dificultat de la qual és desconeguda de fons -si no s´ha experimentat personalment- no ha estat obstacle per a que la seva intel·ligència, molt poderosa, hagi deixat tants fruits i tan valuosos per a la ciència.
Ara encara sap més, penso que el núvol o boires que podien quedar en la seva ment, ara s´han esvaït. Déu li valorarà tots els esforços tal com ell -Déu- ho sap fer. Una altre ment privilegiadíssima (no soc jo qui ho diu), Joseph Ratzinguer, ens ofereix paraules lluminoses sobre l´esperança cristiana. Què és la «gran esperança»? Assabentar-me que existeix un Déu que «és amor» i que cada persona des que neix és «definitivament estimada per aquest Déu».
Ara Hawking -l´eminent científic- gaudeix quan la seva ment ha estat definitivament il·luminada amb les últimes veritats, l´interrogant de les quals tants cops angoixa el cor de les persones que no hi troben resposta. Afirma J. Ratzinguer: «no són els elements del cosmos, les lleis de la matèria (que tant bo es conèixer i estudiar com Hawking va fer) el que en definitiva governa el món i l´home, sinó que és un Déu personal (...) l´última instància (...) és la raó, la voluntat, l´amor: una Persona». Les persones «no som esclaves de l´univers i de les seves lleis (...) en tot i per sobre de tot hi ha una voluntat personal, hi ha un Esperit que en Jesús s´ha revelat com amor». És el que expressa l´escrit sobre l´esperança cristiana que val la pena llegir.
