18 de març de 2018
18.03.2018
DIARI DE SESSIONS

Una setmana de contrastos

18.03.2018 | 06:30

Debat a Sevilla
Dilluns 12 de març. M´han insistit per totes bandes perquè vagi a Sevilla al nou programa estrella de Canal Sur, la televisió autonòmica d´allà. El tema, com no pot ser d´una altra manera, és «Les relacions Catalunya-Andalusia». Per discutir amb José Rodríguez de la Borbolla, primer president autonòmic fins al 1990. Un amic comú que tenim m´insisteix i em diu que serà un gran exercici de comprensió mútua. Hi vaig amb la ment oberta però el debat és un desastre. Recels, prejudicis, poques ganes d´entendre les coses. No generalitzo sobre els ciutadans, em refereixo als que intervenen en el programa i al seu presentador, Paco Lobatón, desaparegut després de presentar un programa sobre desapareguts i que el retrobo en aquest programa.
De la Borbolla em treu textos de dirigents socialistes de 1988 per demostrar que el socialisme català ja tenia una deriva nacionalista. Parla que el nacionalisme català ha «infectat» tots els partits. Hi ha moments que venen ganes de fer mutis però em poso en mode «direm quatre veritats», i al final el debat s´anima. Però és tens. Durant anys Alfonso Guerra m´havia parlat malament de Rodríguez de la Borbolla: «Es simplemente tonto». Sempre vaig pensar que era una enemistat personal perquè ell el va fer plegar de la presidència. Des de dilluns, penso que, en això, Guerra anava encaminat.

Feina de parlament
Dimarts 13. Al matí aconsegueixo unanimitat a la comissió de polítiques integrals de discapacitat per canviar la legislació i prohibir l´esterilització forçosa de persones amb discapacitat. Encara que sembli impossible, això encara és possible. Després parlem una mica entre els ponents de com modificar la llei electoral perquè persones incapacitades puguin votar, i fins a on i en quins termes.
A primera hora de la tarda es presenta davant del Ple una delegació de tres diputats de Cantàbria que porten una reforma de l´Estatut per anul·lar l´aforament de parlamentaris i membres del govern. Tinc cinc minuts a la tribuna i pujo sense papers. Em surt bé el discurs. Això només se sap quan les taquígrafes et fan una mirada còmplice i d´aprovació –quasi imperceptible– quan baixes.
Els dic que, si ells volen, no serem pas nosaltres els que ens hi negarem. Dit això els recordo que l´aforament no és un privilegi del parlamentari sinó una protecció del Parlament perquè un jutge no pugui alterar les majories ni els drets dels parlamentaris. Diuen que ho proposen perquè estem en una democràcia madura i els recordo el debat polític sobre el suplicatori de Francesc Homs i els drets polítics del diputat Jordi Sànchez que estan essent interpretats a la baixa per un jutge. I acabo demanant-los que no facin el discurs de l´antipolítica per fer-se perdonar. Que la mala política només es combat des de la bona política, que la corrupció es combat des de la millor política. Que d´antipolítica Europa n´està plena, a casa nostra una mica també, i el resultat salta a la vista: un desconcert europeu general.
Acabo el dia introduint una esmena del Partit Demòcrata perquè els centres d´investigació no hagin de pagar l´IVA. El voraç ministre Montoro està fent inspeccions a centres de recerca i de sobte ha canviat el criteri i els fa pagar IVA.
A Catalunya l´associació de centres de recerca xifra en 25 milions l´impacte de la mesura. Volem una societat on la investigació sigui estimulada i no pas sàdicament ofegada pel ministre dels impostos. Ha estat un dia de profit.
Les pensions
Debat monogràfic sobre pensions amb el president del govern, al Congreso. Queda clar que el govern no té un pla global. Anuncia una pujada de les pensions més baixes i de les de viduïtat... si hi ha nous pressupostos. Però no afronta d´arrel el finançament de les pensions amb la nova esperança de vida. No parla d´incrementar el nombre de persones que cotitzen, d´unes serioses polítiques de natalitat i, cada dia ho veig més clar, de posar impostos a les grans empreses tecnològiques globals que fan molts diners i que no paguen quasi res i sempre en països de fiscalitat paradisíaca. Els avis i les àvies tenen tota la determinació de lliurar aquesta batalla. I em sembla molt bé. S´haurà de parlar clar i fer números. D´això se´n diu lideratge polític. El moment espanyol no en va sobrat.

Euràsia agafa la directa
Aquesta setmana el Congrés del Partit Comunista Xinès ha donat llum verd a la no limitació de mandats al president Xi Jinping. Al Kazakhstan el president ha presentat un programa de reformes en el país més estable i pacífic d´Euràsia. I avui se celebren eleccions a Rússia, on sortirà reelegit per un mandat de sis anys el president Putin, tan impopular a fora com popular entre els que el voten. Putin ha recuperat el temps perdut dels deu anys desastrosos i espirituosos de Boris Ieltsin. Estabilitat i mirada a llarg termini. Creixement i possible nova aliança Rússia-Xina. Rússia se sent expulsada d´Europa, que és a on volia anar a la seva manera. Mentrestant, l´extrem occidental d´Euràsia, Europa occidental, és com l´orquestra del Titànic en ple naufragi, entre un Brexit d´efectes desastrosos i una Itàlia de moment ingovernable, i el dia que trobin la fórmula, desesperarà a tots els benpensats.

Lord Balfour
He estat reelegit per un any més com a membre del Consell per les eleccions democràtiques de la Comissió de Venècia, el santa santorum del dret públic europeu. Content i disposat a treballar en allò que m´agrada i que va ser la meva feina abans de la política. A la meva dreta s´asseu Lord Balfour, vicepresident de l´associació d´exdiputats europeus i ara Lord britànic, que vol dir que no ha d´estar sotmès a cap procés d´elecció. És membre de la casa dels Lords fins al dia que perdi el cap o la vida. Agafa la paraula uns quants cops i diu veritats punyents, de les que només pot dir un polític no sotmès al políticament correcte. No sé com ho hauríem de fer perquè aquest tipus de veus també es fessin sentir en el nostre entorn assolat i inflamat panorama polític. A Venècia es pot menjar una pasta molt honesta i es prenen uns cafès molt bons per uns preus humils. Ha plogut molt. L´aqualta l´he viscut com mai en el meu camí xop i accidentat, de peus als bassals quan s´acaben les fustes, cap a la parada del vaporetto.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook