Cartes

Xavier Serra Besalú girona

Certs «teòrics» diuen què s´hauria de fer. Potser són els mateixos que es pregunten després que «qui ho farà?» o que «per què ningú ho fa?». Això és «inoperativitat», tan freqüent en l´orientació i la gestió.

Per això m´admira la proposta concreta del «Fòrum d´estudiants de Salt», que té prevista una «2a Trobada» el proper dissabte 17 de març, a l´Auditori de la Factoria cultural Coma Cros (Salt).

L´objectiu és clar i concret: bastir una xarxa d´estudiants (des del Batxillerat o els Cicles fins a la Universitat, els Graduats i els joves professionals) que en treguin ànims, orientacions, bones experiències i creïn grups col·laboratius i eficaços, un autèntic «Fòrum». Veig que hi seran presents, a més del mediàtic Mohamed El Amrani, persones com l´Ignasi Belda (PCB) i força altres que tractaran -en sessions simultànies especialitzades- «Per què estudiar? I després, què?».

La meva enhorabona als promotors d´aquesta iniciativa (informació i inscripció gratuïta a bit.ly/univforum), per la valentia de voler orientar i encoratjar el jovent, de Salt i d´arreu, com cal.

La compra per internet i el comerç

Carles Mallart GIRONA

Sovint sentim a dir: Internet h0 revolucionarà tot, i és cert. El que passa és que aquesta revolució té mancances i distorsions. Parlem de la compra per internet.

Sense anar més lluny, avui les notícies parlen de fallida tècnica de totes les botigues dels EUA de la prestigiosa marca de joguines Toys R Us i el seu tancament.

Parlava dies enrere amb un comerciant important de les nostres comarques que es dedica al calçat, potser un dels productes difícils d´adquirir per internet per la seva peculiaritat de talla, número... i en el fons per si ens les sentim còmodes, ens apreten o ballen. Em va dir una frase molt forta: d´aquí a 5 anys, màxim 10, haurem desaparegut. Home, no et passis, el mercat està difícil però d´aquí a desaparèixer hi va un bon tros. Em diu: «Poca broma, com tu saps, Carles, i tu coneixes una mica aquests negoci perquè el teu sogre era sabater a Olot, no és un negoci fàcil, ara la gent ve a emprovar-se sabates, a vegades venen dues o tres vegades, fan fotos de la marca, el model, la talla... i et diuen ´m´ho pensaré´. Al cap d´uns dies els veus pel carrer amb unes sabates d´aquella marca, color i la talla que els hem ensenyat i et saluden tan amablement. Home, Carles, no hi ha dret, nosaltres tenim unes despeses d´estructura importants, personal, impostos, S.S., estocs... Tinc un cas que ja és ´esperpèntic´ i em vaig quedar estorat: una senyora benestant que va venir diverses vegades a emprovar-se les sabates d´una coneguda marca, les va comprar per internet i va tenir la barra de venir a la botiga a canviar-les tot dient ´vostè ja les vendrà o s´arreglarà amb la marca´. Jo em pensava que amb tants anys d´ofici ja ho havia vist tot i ja veus. Haurem d´implantar un cànon o pagament de 10 euros per tots els que vinguin a emprovar-se sabates i no comprin».

Decebuts per incompliments puntuals

JOAN JANOHER I SADURNÍ FORALLAC

Trista afirmació. Jo, com la majoria de ciutadans, esperava altres resultats però, a mesura que avancem, veiem l´entusiasme com es va marbrant. Les crides dels comitès defensors de la terra i les organitzacions diverses no deixen de ser un clam per demanar la unitat necessària per continuar avançant. Grans multituds de persones seguim les crides convocades per les esmentades, i sembla que tothom es faci el sord. Amb quin criteri podem fer proclames si els nostres polítics, com a representants, sordegen a l´hora de pronunciar-se a la voluntat del poble?

L´immobilisme i desconsideració al problema general s´agreujà pel partidisme radical existent, almenys els resultats parlen per si mateixos, si tenim en compte la desunió parlamentària dels diputats del Parlament de Catalunya. Voldríem un desplegament de voluntats visible per consolidar el moment crític en el qual es troba el país. No defugin, com a diputats, del problema creat per vostès, pensin en l´esperança posada pel poble en poder assolir la llibertat i no perdre-la.

Els únics responsables són els representants del Parlament per l´incompliment de promeses i vocació decebuda. Actualment amb criteri competent de responsabilitat ja hauria d´haver-hi un president a l´hemicicle. En tenim molta de gent amb actituds per ser-ho; atès que el presidenciable a l´exili ha fet un pas enrere. Llavors pensem amb el que sigui diputat i digne de representar-nos, no juguem a la travessa de si agrada o no. Estem en el punt àlgid i puntual, per assolir amb seny el criteri català.