Dues circumstàncies han fet que aquests últims mesos poguéssim aprofundir en la vida d'una personalitat excepcional: Joan B. Cendrós.

Per un costat, la biografia, completa i magnífica, escrita pel periodista Genís Sinca i publicada per Proa; per l'altre, l'exposició que, fins al 2 d'abril, es pot visitar a l'Espai Santa Caterina de l'edifici de la Generalitat a Girona.

Joan B. Cendrós i Carbonell (Barcelona, 1916-1986) fou l'empresari del popular Floïd -el pioner dels aftershave, amb què provocà una autèntica sacsejada en el món de la cosmètica masculina-, i un dels activistes i mecenes més importants que ha donat Catalunya.

Emprenedor, metòdic, tenaç, treballador..., donà a la indústria familiar una autèntica dimensió internacional amb el nom d'Haugron Cientifical. En una època en què les connexions eren molt més difícils que en l'actualitat, aconseguí estendre el Floïd en més de cinquanta països.

Compromès, coratjós, fidel, lleial..., donà el millor de si mateix i sabé fer front a les dificultats. Estimava Catalunya apassionadament i, per això mateix, estava preocupat per l'estat en què es trobava el país, la cultura i la llengua després de la Guerra. Per això mateix, per a reviscolar-los, es posà al darrere -sol, o bé amb altres persones- de moltes iniciatives en diversos àmbits i hi invertí molts diners.

Adquirí l'editorial Aymà i repatrià l'editorial Proa, exiliada a Perpinyà. Assegurava que una de les seves predileccions era l'edició de llibres en català i, per consegüent, dotar el país de cultura.

La creació del Premi Sant Jordi es gestà a casa seva, l'any 1959. Impulsà el finançament de l'Institut d'Estudis Catalans; ajudà a fer possible el naixement de Cavall Fort i fou un dels fundadors d'Òmnium Cultural, entitat amb la qual visqué moments esplendorosos (les Nits de Santa Llúcia de les Lletres Catalanes, la tasca d'ensenyament del català...) i difícils (la clausurà que patí l'entitat en els anys seixanta...). El seu nom figura, també, com a patrocinador de la Gran Enciclopèdia Catalana, recuperador del Teatre Romea...

Aconseguí que el poeta Josep Carner pogués tornar a Barcelona, encara que fos per una breu estada, l'abril de 1970. El mecenes impulsava un patronat per a aconseguir el premi Nobel per al príncep dels poetes catalans.

Persones apassionades darrere de grans projectes. Aquesta és una de les forces motrius més importants del nostre país i una de les que ens donen plena confiança per a encarar el futur.