20 de març de 2018
20.03.2018

Defensant Lluís Salvadó

20.03.2018 | 07:17

Un veu Lluís Salvadó, no diguem ja si a més l'escolta, i a l'instant sap que no ha tocat mamella en tota la seva trista vida. Gratis, em refereixo, que ja imagino que pagant sí, deu ser aquesta la principal raó perquè un personatge així es fica en política: aconseguir gràcies als diners allò que només ha vist en la ficció. La imatge que projecta el pobre Salvadó és la de l'home que ha sigut rebutjat tota la vida, una vegada i una altra, per les dones. Davant d'això, només li quedaven dues opcions: una operació de canvi de sexe per dedicar-se a l'altra meitat de la població esperant ser més ben rebut, o ser el màxim de groller en les converses entre homes per mirar de dissimular una vida de fracassos. Ha optat per la segona. De moment.

Jo no soc partidari que dimiteixi. Al contrari. A Lluís Salvadó se l'ha de promocionar a càrrecs més alts perquè quan el vegin, els catalans tinguin sempre present que al nostre país qualsevol impresentable pot arribar on es proposi, sempre que sigui de la corda dels que manen, només s'ha d'escoltar els i les que han sortit a defensar-lo. Promocionar un tipus com aquest apujaria l'autoestima de tots els pelacanyes catalans, que no son pocs. Tot i que, ben pensat, la majoria ja tenen càrrec.

L'altra nit, al bar que freqüento, hi havia un borratxo solitari que –abans de caure adormit com una soca en un racó– va estar hores ballant de manera que ell creia sexi, davant de qualsevol taula que tingués una dona –o nena, o àvia, és igual– entre els comensals. Mentre feia el ridícul més espantós i era objecte de mofa per part de tothom, ell es creia l'home més atractiu del món. Com Lluís Salvadó. I estic convençut que si no fos que el seu estat li impedia vocalitzar, m'hauria parlat elogiosament de les mamelles com una de les belles arts. Com deu fer Lluís Salvadó quan enreda algú –algú que no el coneix, per força– per sortir a fer una copa. Encara fa poques setmanes, aquell borratxo s'hauria llevat l'endemà amb una caparrassa insuportable i, sobretot, amb la sensació d'estar llançant la seva vida. Ara, en canvi, sap que es pot postular per a qualsevol alt càrrec català, és igual si de la república, de l'autonomia o de l'exili. I tot és mèrit de Lluís Salvadó. Els mamarratxos seran sempre nostres. Seguim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook