Vaig anar a veure el meu amic Ricardo, que va caure malalt i viu sol. Em va rebre en pijama, amb els cabells regirat, sense afaitar. Li vaig preparar una sopa de sobre que vaig trobar en un armari de la cuina mentre escoltava el que li havia dit el metge: que no sortís de casa en set dies i que begués molts sucs. Després, al seu dormitori, assegut jo a la vora del llit, vaig sentir un soroll procedent de l'habitació del costat.

- Tens algú aquí? -vaig preguntar.

- No -va dir-, deu haver estat un cop d'aire, potser la finestra està oberta.

- Vaig a tancar-la -vaig dir jo.

Tot just havia començat a incorporar-me, quan em va aturar amb expressió d'alarma. Vaig deduir que hi havia a la casa algú a qui preferia no presentar-me i em vaig acomiadar de seguida, després de desitjar-li que es refés aviat.

- Truca'm si necessites alguna cosa -vaig cridar des de la porta.

Un cop al carrer, vaig observar la façana de l'edifici, vaig situar les finestres de la casa del meu amic i vaig comprovar que estaven totes tancades. Em vaig quedar intranquil i el vaig telefonar a la nit, però va agafar l'aparell un desconegut i vaig penjar sense dir res. Poc després vaig rebre una trucada des del seu mòbil i vaig respondre amb certa aprensió per comprovar que a l'altra banda no hi era ell.

- Hola -va dir el desconegut-. En Ricardo dorm, ara.

- Qui ets? -vaig preguntar.

- Soc el de l'habitació del costat -va dir, com si en totes les habitacions del costat hi hagués d'haver un desconegut.

No em vaig atrevir a indagar, de manera que em vaig acomiadar de seguida després de ser informat que la febre havia remès. Vaig caminar, inquiet, d'un costat a l'altre de la casa, que era buida, ja que la meva família havia sortit de viatge. La soledat em pesava i vaig trigar molt a anar a dormir, presa de pors infantils que no em visitaven des de feia anys. Finalment, quan em trobava al llit, fent ús dels recursos habituals per atreure la son, vaig escoltar un soroll a l'habitació del costat. Vaig preferir pensar que havia estat la finestra, que potser estava oberta, i vaig engegar la ràdio per atordir-me amb el soroll d'una tertúlia esportiva.