24 de març de 2018
24.03.2018

Màsters universitaris? Pel poder de la «titulitis»!

24.03.2018 | 15:40

Es trist que es denunciï la suposada falsificació de les notes d'un màster universitari de Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, i la notícia no serveixi per criticar el sistema de frau que, de manera pràcticament generalitzada, s'ha establert al voltant d'aquest tipus d'estudis especialitzats. Els mass media mai deixen de buscar el seu Watergate, l'exclusiva que ha de destapar els draps bruts de grans càrrecs polítics o de celebèrrimes personalitats i que, en conseqüència, ha d'engegar el seu judici públic exemplificador. El dubte de fons és saber si ho fan només per denunciar les actituds poc ètiques o reprovables de les altes esferes o simplement responen a un interès més material i del tot legítim centrat a incrementar el seu consum. Sigui com sigui, el perjudicat és el de sempre: l'usuari anònim. Fer un màster és, des de fa temps, una presa de pèl institucionalitzada per universitats públiques i privades que, perfectament parapetada rere absurdes polítiques educatives, l'han acabat de convertir en una espècie de macguffin hitchcocknià, en un títol acadèmic que, sobre el paper sembla el Sant Graal imprescindible per poder assaltar amb garanties el món laboral però que, a l'hora de la veritat, té menys valor que el cendrer d'una moto.

El cas Cifuentes, a banda que pugui o no ser moralment aclarit per la seva interessada, ha certificat la poca seriositat que desprenen la majoria d'aquests estudis, sovint més preocupats per obtenir ingressos que per formar. Està clar que hi ha màsters i màsters però molts no només són una mera enganyifa, una extorsió econòmica al recent graduat que anhela incorporar-se ben preparat al mercat del treball sinó que, i això és el més greu, els seus continguts o són irrisoris o no s'entenen fora dels graus i estudis universitaris als quals haurien de complementar. Hi ha casos on, fins i tot, alguns dels professors han denunciat als alumnes els desorbitats preus de les matrícules i les taxes en relació amb els continguts impartits o amb els seus propis sous. Sense anar molt lluny, el que el Departament d'Ensenyament ha fet amb l'antic CAP (Curs d'Aptituds Pedagògiques), convertint-lo en l'estètic, necessari i sobretot supercalifragilisticespialidós Màster de Formació del Professorat, és un bon exemple.

Que la presidenta Cifuentes va falsificar, amb la complicitat de la universitat, les notes del seu màster? Si es demostra, serà greu, cert. Però, sincerament, no és encara més greu vendre detritus a preu d'or i potenciar, així, la supèrflua i alhora insostenible cultura de la titulitis? Ho dic perquè molts hi hem caigut i, sincerament, almenys jo, fent la vista enrere de manera reflexiva i ponderada, puc afirmar amb rotunditat que han aportat molt més a la meva educació, formació i modus vivendi els Masters de l'Univers que els de la universitat. I perdoneu la comparativa gastada; amb el poder de Calavera Grisa no es fa broma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook