L'AVE se submergeix en el túnel poc abans d´entrar a la ciutat de Girona. A més de trenta metres de la superfície, tot és foscor i estretor extrema. Si succeís un accident, el túnel es convertiria en un parany?

Dies enrere, personal del cos d´Emergències de la Generalitat van comprovar en els túnels del tren d´alta velocitat les mesures de seguretat. No es va obtenir, malgrat això, que la Generalitat aprovés el pla de seguretat. Llavors no es van especificar quines eren les faltes de seguretat. No obstant això, malgrat que no es filtrés a la premsa, circula com una veu en off entre els integrants d´aquelles forces d´Emergència que van fer la revisió aquell dia.

Allò que no es pot dir de manera oficial, i del que es va poder assabentar aquest periodista com un secret compartit, assenyala diverses faltes importants. Entre elles, que no hi ha més carril que els que fan servir els trens en el seu recorregut. Si bé és cert que un camió de bombers o una ambulància pot arribar fins al túnel, també és cert que no pot fer-ho en tot el seu recorregut si hi ha un vagó bloquejant l´accés.

A diferència dels túnels realitzats en vies d´automòbils, com el Túnel del Cadí, que té a un costat un segon túnel d´emergència, en l´AVE aquesta mesura no existeix. Això es deu al fet que hi ha una legislació precisa sobre túnels de trànsit de vehicles, però res que obligui un tren a tenir en compte requeriments de seguretat semblant. Moltes vegades, només la desgràcia crea la legislació.

La segona informació és que moltes de les sortides d´emergència del túnel són les mateixes per als passatgers que per al personal que els ha de socórrer. Així que si algun policia, bomber o metge vol arribar fins a un suposat sinistre, ni més ni menys que més de trenta metres sota terra, haurà d´esperar que els espantats passatgers, més de trenta per vagó, 400 persones per tren, surtin primer, de manera que potser quan es puguin rescatar els ferits ja serà massa tard.

Es va córrer per acotar un termini que es tornava etern. Sota pressió, es va fer el «visible». La seguretat no es veu i, per postres, és costosa. Tant de bo aquest article que escric es perdi en l´oblit i no succeeixi que un dia, per algun fet que comprometi la vida de persones atrapades allà baix, serveixi de referent per a un reclam que sura entre el que no es diu i el que s´hauria de fer. Per què la Generalitat no aprova el pla de seguretat de l´AVE-Girona? Perquè falten mesures.