28 de març de 2018
28.03.2018

Cartes

31.03.2018 | 00:20

Indignació categòrica, en part
Roger Peris Ferrandiz BENIDOLEIG
Diumenge passat vàrem poder presenciar, després de sis anys, unes noves eleccions russes. Aquestes varen tenir un resultat ja esperat amb la victòria del president Vladímir Putin. El candidat del partit conservador Rússia Unida ja fa quasi un quart de segle que és al capdavant d´una de les grans potències mundials, al principi com a primer ministre i posteriorment com a president amb plens poders.
Es podria dir perfectament que gran part de la població europea, o almenys l´espanyola, no voldrien un cap d´Estat com Putin, relacionat amb la xenofòbia, el masclisme, l´homofòbia i el neoliberalisme econòmic. Però cal tenir en compte que els mitjans de comunicació fan un paper propagandístic essencial per a aquest tipus de resultats. No cal ara criminalitzar aquest país, ja va passar als Estats Units amb la Guerra Freda, o fins i tot encara, actualment, succeeix a molts països, també als europeus. És cert que ací aquesta «manipulació» mediàtica ocorre de manera més subtil, però altres vegades simplement cal una mica d´esperit crític per veure com insisteixen molt en ocasions amb notícies que realment no presenten tanta importància. Una altra tàctica molt espanyola és la censura internacional, és a dir, no fer menció de l´opinió mediàtica dels altres països per poder així continuar amb el propòsit indicat.
Aquestes nombroses crítiques d´incomprensió cap als resultats russos molts cops van envoltades d´ignorància política, sobretot de caràcter nacional. Està molt bé criticar aquests successos, ja que el fet al qual correspon aquesta crítica és d´allò més lícit, però caldria veure quines són les reaccions de molts d´aquests personatges que s´alteren per les victòries de Putin i Trump, en veure que el seu propi estat els enganya, els roba i fins i tot els maltracta.


Per què persegueixen Carles Puigdemont?
Francesc A. Picas LA JONQUERA
Perquè anhela una Catalunya lliure d´intromissions exteriors, perquè no vol estar subjecte a la voluntat del govern de Madrid, perquè desitja retornar pacíficament a la Catalunya històrica. Perquè aspira que Catalunya legisli les pròpies lleis, i administri la seva hisenda i justícia. A Espa­nya, la Constitució pe­na­litza més durament el català que es declara favorable a una Catalunya independent que el malfactor que comet un robatori o un crim. Un esplet de catalans pacífics estan empresonats, altres exiliats per evitar la presó. Estan perseguits per tot Europa per vergo­nya d´una legislació obsoleta, que milions de catalans rebutgen, acollits a la llibertat d´expressió. A Espanya, on són els drets humans?


Una tradició que
es manté viva
M. Àngels Pagès Ventalló
Hem encetat la Setmana Santa, uns dies plens de records de la nostra infantesa: el tortell del Ram, les palmes, els bunyols, els ous i mones de Pasqua... i sobretot les processons. El pendonista d´honor dels Manaies d´aquest any, Carles Falcó, es manifestava així: ara torna a haver-hi més respecte per la processó. És ben cert que sí, ho he viscut en primera persona aquests últims anys, el silenci és espectacular. Tot i la davallada de la pràctica religiosa es manté viva la religiositat popular. Cada any l´afluència de públic és mes gran. Els carrers per on passa estan plens a vessar. Em sembla ben positiu que es mantinguin les tradicions de generació en generació. Els més grans ens toca transmetre-les als més petits. No podem permetre que es perdin. Són part de la nostra cultura com a poble.
Unes festes que ens conviden a la reflexió de la nostra fe cristiana, El Dijous Sant actualitzarem altra vegada l´últim Sopar en el Cenacle. El Divendres Sant, la passió i mort de Jesús en la processó del Sant Enterrament. Les diferents confraries ens permetran veure els passos engalanats de meravella per l´ocasió i els Manaies ens oferiran com sempre el seu espectacle visual. El que es pot viure a les escales de la Catedral en ­clausurar l´acte, amb el cant del Credo, tant per creients com no creients, és de molta emoció i també pietat.
Però... no podem oblidar que la celebració litúrgica més important de l´any tindrà lloc diumenge, un any més recordarem la Resurrecció del Senyor. Una bona ocasió per desitjar a tothom una Bona Pasqua i mantenir la tradició de regalar la Mona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook