28 de març de 2018
28.03.2018

El dia del judici

28.03.2018 | 07:15

L'ordre de processament notificada pel jutge instructor a 25 dels investigats pel procés independentista conté relats i les interpretacions avançats per ordres precedents del mateix instructor, que combinats amb les seves pròpies consideracions jurídiques, l'han portat a dictar ordres de presó contra cinc dels que estaven lliures i a confirmar les de quatre més. Però si la setmana passada va ser el moment dels processaments, tard o d'hora arribarà el dia del judici, i aquell dia (o aquells dies, perquè la vista serà llarga i complicada) un tribunal jutjarà no només els processats, sinó també, de forma indirecta i sense perill de sanció, la instrucció duta a terme pels jutges Llarena i Lamela, i el relat mateix que han construït a partir dels informes de la Guàrdia Civil, bastant carregats d'adverbis i adjectius pel que se n'ha anat sabent.

Entre les aportacions de la instrucció que es revisaran hi haurà conceptes lingüístics vessats pel magistrat del Suprem. Més en concret, l'argument pel qual considera que als fets del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia, i l'1 d'octubre als col·legis electorals, se'ls pot aplicar el tipus delictiu de rebel·lió, reservat «als qui s'alcin violentament i públicament» per «declarar la independència d'una part del territori nacional», entre altres fins possibles. Ja fa mesos que molts juristes es pregunten: on és l'«alçament violent»? L'ordre detalla l'explicació: «El nostre legislador, en recollir en la descripció del tipus penal l'adverbi que modalitza l'acció (violentament), eludeix incorporar al tipus penal el substantiu que se suggereix. Actua violentament qui ho fa de manera violenta, el que no presenta un contingut típic plenament coincident amb actuar amb violència».

A aquesta interpretació se li pot oposar el precedent que recollia Enric Juliana a La Vanguardia: l'any 1987, el Tribunal Constitucional va determinar que, «per definició, la rebel·lió es realitza per un grup que té el propòsit de l'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió [capgirament] de l'ordre constitucional». Ni armes de guerra ni explosius no van aparèixer a les mans dels concentrats del 20 de setembre o dels defensors de les urnes de l'1 d'octubre.

Actua violentament qui ho fa de manera violenta encara que no actuï amb violència, afirma l'instructor. El tribunal haurà de convocar uns quants filòlegs per treure'n l'entrellat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit