é, havia de ser la policia alemanya la que detingués Carles Puigdemont. L'última vegada que els policies alemanys van detenir un president de la Generalitat va ser la persona de Lluís Companys, després afusellat al seu país d'origen, amb honors i redoblar de tabals i descalçat (voluntàriament). Ja sé que aquí no manen, exactament, els franquistes i que la policia alemanya ja no és la Gestapo, però hi ha paral·lelismes una mica esgarrifosos, el drama històric es repeteix com a farsa i Alemanya i Espanya destaquen en la fabricació de nacionalismes mal oxigenats. Els independentistes no són els únics a implicar-se en el que Jordi Amat anomena «la confabulació dels irresponsables».
Els separatistes i els separadors semblen interessats a seguir l'estratègia de demonització de l'adversari perquè ja els va bé. Mentrestant, ens ha passat que la marxa dels esdeveniments la decideix un jutge respectable, Pablo Llarena, que com a magistrat no representa cap majoria o concertació de minories, ni és ministre, ni té el poder per al tracte i, si escau, l'acord. No perdonarem els partits representats al palau de les Corts, a la Generalitat i al Govern si no fan la seva feina.
S'al·legarà que Carles Puigdemont i els seus companys (tots a la presó preventiva de la qual ja es van lliurar Bárcenas, Rato o Urdangarín, entre altres il·lustres i suposats facinerosos) han comès delictes molt greus. Presumptament: un afegitó preventiu que desapareix de les cròniques amb molta facilitat mentre s'invoca la innocència presumpta per a la llarga llista de malfactors que trenen els vímets del partit en el govern. Imputar-li un delicte de rebel·lió sense haver ocupat casernes i comissaries és tan excessiu com considerar Mortadelo agent secret. Rebaixem el to emocional del contenciós, ens sobraran les Agustines d'Aragó escabellades a un costat i un altre. Compte: una ració d'abisme és suficient per vacunar-se, sobretot perquè som àvids, amb tendències destructives i addictes als catecismes. Ens protegirem de nosaltres mateixos?
