29 de març de 2018
29.03.2018

Pablo Llarena i la síndrome d'Hibrys

29.03.2018 | 00:54

l jutge Llarena ha comés el pitjor acte antidemocràtic a Espanya des del 23-F de 1981. Acusa els líders independentistes de rebel·lió. Per tal que hi hagi rebel·lió en el nostre codi penal cal que hi hagi violència. És el que ens explica Diego López Garrido, ni més ni menys que el diputat que va redactar aquest article. El jutge d'extrema dreta Llarena s'inventa una violència que només ha vist en les seves fantasies més fosques. Afirma que ha vist violència i fins i tot que el que va passar el 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia: és com «una presa d'ostatges mitjançant trets en l'aire». Hòstia! Alguna gent acusa el jutge de prevaricació, és a dir condemnar –és una interlocutòria però els posa a la presó– la gent sabent que no hi ha raons per fer-ho. Crec que no és així, és molt pitjor, està convençut del que fa. Això es pot deure a dues raons. La primera, que té tants prejudicis que li obnubila la raó. Estem davant d'un home dogmàtic d'extrema dreta que ha perdut la capacitat de llegir correctament i d'aplicar la llei. La segona possible explicació és que hagi emmalaltit en el que s'anomena síndrome d'Hibrys com ens ha explicat David Owen, metge, diputat i ministre de molts governs britànics a  En el poder y en la enfermedad (Siruela). El poder fa perdre el món de vista i poden fer mal, molt de mal, un mal incommensurable a tot un poble, és una temptació que ments dèbils poden tenir. A més és permet en els seus escrits insultar aquells ciutadans que hem anat a manifestacions: ens diu « muchedumbres». Perdoni Llarena, no li permeto que m'insulti quan som nosaltres qui li paguem el sou. O creu que està a sou del Rei? És normal que en un estat de dret un jutge insulti 2.100.000 ciutadans? Podeu pensar que estic afirmant que això és una dictadura o que és franquisme. En cada situació històrica les coses sempre tenen matisos, ara bé l'estat de dret a Espanya està brutalment en entredit. Qui no vulgui veure-ho és que fa el que en psiquiatria en diuen negació. Com diu Javier Pérez Royo, potser no és franquisme però «esto apesta a franquismo». Cal un front republicà a Catalunya que formi un govern de salvació nacional al més aviat possible. I cal que els partits republicans catalans estableixin una estratègia. Tenir govern faria que els Mossos puguin identificar els infiltrats i desemmascarar-los, per exemple.

Per cert, els alemanys s'han lluït. L'any 1940 la seva Gestapo entrega Lluís Companys a la dictadura feixista de Franco. I Companys és afusellat al castell de Montjuïc. 2018, detenen Carles Puigdemont i ja sé que no és el mateix, però si han maltractat el poble grec, quan aquest els va perdonar el deute per reparació dels danys de la guerra, què no faran ara? Per cert els alemanys han estat pagant el 50% del deute de la 2GM amb crèdits sense interès fins l'any... 2010!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit