És evident que Enric Millo tenia ganes a Marta Madrenas. De l'1 d'octubre ençà, l'alcaldessa de Girona ha pres decisions molt dures contra l'Estat i contra la monarquia espanyola, que inclouen votar a favor de nomenar el mateix Millo i Felip VI persones no grates, negar-se a assistir a qualsevol acte on hi hagi representants del Govern espanyol, impulsar el canvi de nom de la plaça de la Constitució per la plaça de l'1 d'Octubre, denegar el permís perquè els premis Princesa de Girona se celebrin a l'Auditori o impedir que l'Exèrcit acudeixi a Expojove, entre moltes altres. Decisions que en alguns casos comparteixo i que en altres em sembla que s'ha passat de frenada, tot i que de moment cap d'aquestes ha resultat ser il·legal.
Ara, sembla que la judicialització de la política impulsada pel PP ha arribat també a Girona, i Millo durà Madrenas a fiscalia per les seves paraules en la manifestació de divendres. La responsabilitza, ni més ni menys, d'haver promogut «l'atac» a la Subdelegació del Govern, cosa que si no fos tan greu fins i tot faria riure: ja li agradaria, a Madrenas, controlar col·lectius com la Forja o els CDR! Per tant, la decisió de Millo sona més a set de venjança i a ganes d'atemorir i coartar la llibertat d'expressió que a una altra cosa. I així no es fa política.
