31 de març de 2018
31.03.2018

Cartes

31.03.2018 | 01:22

Vergonya i ràbia
ANDRéS PÉREZ VELASCO VILABLAREIX
Sr. Director: Soc un castellà establert a Calunya, que està vivint els esdeveniments que estan succeint, amb pena i amb ràbia; i que consti, que no soc partidari de la ideologia de cap dels presos polítics; ni exiliats. I ho crec perquè entenc que se´ls està imputant per «intencions» no per raons: la presumpció d´innocència brilla per la seva absència; de res serveix que renunciïn a l´acta i es comprometin a acatar la «legalitat». Se´ls vol jutjar per rebel·lió, fent una interpretació torticera: perquè hi hagi rebel·lió hi ha d´haver violència, i l´única violència que jo vaig veure va ser la de la Guàrdia Civil: la gent aixecava les mans i cridava a la calma. Jo també he dirigit manifestacions i concentracions, com a dirigent sindical, amb megàfon en mà i he cridat a la lluita contra la injustícia. M´havien de jutjar per rebel·lió?
Si Joseph Raymond McCar­thy s´aixequés de la seva tomba, segur que donava al Govern de l´Estat i als seus adlàters la més alta distinció pel seu zel. Segur que se sentiria orgullosíssim de tenir uns èmuls tan aplicats.


Setmana Santa
salvador tarradas gualta
Els quatre evangelistes ens aporten una succinta crònica sobre el procés de Jesús de Natzaret; els més documentats, Lluc i Joan, ens donen més detalls sobre els judicis als que fou sotmès.
El jutge instructor de la causa en nom del Sanedrí, Caifàs, l´acusa dels delictes de rebel-lió, sedició i heretgia. Com que Jesús és pacifista i predica la no violència, el jutge s´inventa un relat fals per poder-li aplicar el delicte de rebel·lió: tota vegada que s´ha autoproclamat públicament rei dels jueus, és culpable d´instigar les revoltes armades contra el Cèsar.
Herodes Antipas, tetrarca de Galilea, no veu delicte de rebel·lió i el remet al governador de Judea, Ponç Pilat, el qual el sotmet a un judici estrictament basat en el dret romà i la sentència és que se´l troba innocent dels delictes de rebel·lió i sedició; i culpable d´atemptar contra la religió jueva. Per això és condemnat a rebre cinquanta fuetades.
Ponç Pilat, després de la mort de Jesús, és acusat pel llegat Viteli i ha de respondre davant l´emperador, acusat de prevaricació. Tots els personatges d´aquesta crònica són reals i qualsevulla semblança amb l´actualitat és pura coincidència que bé es mereix una bandera a mitja asta.


El màster de Cifuentes
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Un treball de final de màster és un treball important. T´hi passes moltes hores. Et penses molt el tema i els passos a seguir. La realització porta un temps i les conclusions són bàsiques. Hi ha el seguiment d´un tutor durant el procés. S´hi estableixen unes dates de lliurament perquè forma part dels crèdits a estudiar per obtenir la titulació del màster. Si més no així recordo jo el que vaig fer.
El que m´estranya del cas del màster de Cristina Cifuentes és que no hagi fet o no pugui fer públic ni el títol del treball. M´ha fet anar a buscar el títol que vaig posar al meu quan el vaig fer l´any 2010: «De qué manera la prensa hace eco de actividades educativas que se desarrollan con el apoyo de las TIC en las aulas de secundaria».
Oi, doncs, que no és gens difícil? Crec, per tant, que explicant el tema i mostrant el treball s´haurien acabat totes les especulacions possibles i no pas querellant-se contra els mitjans de comunicació que, lògicament, en vistes de la manca de cap prova fins al moment dubten de la veracitat de la senyora Cifuentes en les seves excuses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook