No sé, si com alguna autoritat ha dit o ha deixat sembrat, les frases pronunciades per l'alcaldessa de Girona, publicades en l'edició d'aquest dijous passat, porten causa de l'anunciada denúncia penal contra la mateixa per part del titular de la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.

No crec, però, que portar a Fiscalia Marta Madrenas obeeixi a una mena de venjança personal. En qualsevol cas, haurà de ser el Ministeri Fiscal qui valori fets i paraules a l'objecte de formalitzar o no una querella criminal vers la primera autoritat de la meva ciutat.

Dit això, ni que sigui com a contribuent de la ciutat de Girona i com a persona que hi viu, no puc deixar de dir que l'alcaldessa porta una llarga temporada baixa: fa teatre del dolent i per aquests demèrits, almenys això penso sota l'aixopluc que em dona la llibertat d'expressió, l'han ascendit a diputada del Parlament de Catalunya.

Però, quan escric aquestes ratlles, només em falta saber que, en una tertúlia radiofònica, un dels presents, micròfon en mà, va tenir l'acudit de pronunciar el seu nom com a candidata a la presidència de l'autonòmica Generalitat de Catalunya. Seria algú que no ens estima massa als gironins, perquè dues plagues de llagostes - Puigdemont i Madrenas- seria un càstig no merescut.

Objectivament, quan l'alcaldessa es posa el vestit d'activista política, no pot invocar Girona com a capital de l'independentisme, si alhora ens vol representar a tots i a totes, entre malament i pitjor, quan porta el penja-robes institucional.

Però, tanmateix, el desdoblament de la personalitat no es dona en els mitjans de comunicació, i per això escoltem que «l'alcaldessa de Girona», no Marta Madrenas a títol personal, s'ha autoproclamat «revolucionària».

En irònica versió gironina, germana dels cupaires que tot sovint ha de suportar en les sessions plenàries, però germana incoherent. Si l'hagués votat, li demanaria comptes, perquè fins on sé -potser ahir vespre va canviar-, el seu partit, el PDdCAT, té molt més de burgès que de revolucionari.

N'estic segur, doncs, que la Madrenas va equivocar-se: volia referir-se a Groucho Marx i no a Karl Max. És el que sol passar quan s'ha llegit poc.

De «madrenades» -disculpi alcaldessa el neologisme polític-, Girona no en pot viure. No ho pot fer en funció de la seva història i dels valors que l'han construïda. I tampoc no ho pot fer perquè Girona ni comença ni acaba amb la Marta Madrenas.

Sortosament, Girona és molt més que qualsevol de nosaltres i, per suposat, immensament molt més que una alcaldessa nomenada a dit, però elegida amb totes les formalitats contingudes en la llei.

En terminologia de llibreria, una alcaldessa de segona mà que no per ésser-ho necessàriament ha de fer-se notar en l'absència i en la presència, confonent la institució amb una mena de titelles per a nens i lloc adequat per pensar en petit. Per exemple, en una república creada per deducció escolàstica.

Però Madrenas, en comptes de vigilar que els gossos no facin les seves necessitats per les places i els carrers de Girona, o que els contenidors de deixalles nos estiguin plens al migdia, com li passa al blau que a cinquanta metres es troba d'una oficina retolada amb el nom de «Finques Madrenas» -que per això i no altra cosa li paguem ni que siguin «dietes»-, es dedica a nomenar persona non grata el cap d'Estat, a no convidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, a prohibir l'exèrcit estar present a l'Expojove, a portar la bandera d'Espanya a rentar i planxar en dates senyalades, a no deixar l'auditori a la fundació Princesa de Girona, a integrar-se en comitès de no sé què per aturar el tren a l'estació o per pintar de groc la seu del govern central a Girona.

En resum: fer tot allò que és impropi d'un càrrec institucional i, en sentit contrari, més propi d'una nena petita i mimada a qui se l'aplaudeix per fer «monades».

Girona no pot viure de «madrenades» que impedeixen les sempre necessàries complicitats amb els poders de l'Estat. No en pot viure de malifetes infantiloïdes com les esmentades perquè a tot ridícul li acompanya sempre la riota. Girona no pot ser senyalada con la «raresa» de Catalunya.

Millor faria l'alcaldessa activista aprofitar que té Lluís Salvador com a company d'escó, aquell que va dir allò d'«agafes les que tenen les mamelles més grosses, els hi dones, i ja està», respecte de la futura consellera d'Ensenyament, i s'atrevís a enviar una piulada dient-li «masclista mal parlat» per exemple.

Això sí que estaria bé, però no ho farà, no. Els que tenen vocació de marcar perfil per anar pujant esglaons, mai diuen en públic allò que tampoc mai han gosat dir en privat.