Després de les eleccions del desembre semblava gairebé impossible pensar en un govern transversal a la Generalitat, format per un o diversos partits dels dos blocs del Parlament.

El fet que l'independentisme aconseguís la majoria absoluta feia suposar que aquesta seria la composició del nou executiu i donava la sensació que un acord dels tres partits per a la investidura no seria difícil. Van passar les setmanes i entre el pols iniciat des de Brussel·les per Carles Puigdemont (sense oblidar en Toni Comín) i les pegues de la CUP a un govern de caràcter autonomista, no hi havia manera de desencallar res.

Els candidats s'anaven succeint; primer Puigdemont, després Jordi Sánchez i finalment Jordi Turull. Va ser en aquest últim intent (la investidura fallida de Turull) on es van produir un parell de fets significatius:

1) La CUP va dir obertament i sense embuts que llençava la tovallola; que ni ERC ni JxCat aposten per la República (que és la condició ineludible dels anticapitalistes) i que per tant donaven per acabades les negociacions.

2) La mà estesa, també per primera vegada, dels Comuns i del PSC, cadascú a la seva manera.

La pregunta és si ara és possible un govern transversal. Molt probablement la resposta és no. S'ha fet, però, un primer pas que no serà efectiu si abans no es passa per unes noves eleccions.