Ser competitius i ser exportadors són dos conceptes íntimament units. Més encara en aquests temps en què els mercats nacionals encara estan cicatritzant les gravíssimes ferides de la crisi i no hi ha més remei per sobreviure que vendre fora. Si hi ha alguna cosa que aquesta etapa de transició ha posat negre sobre blanc és que el terreny perdut no el recuperarem amb la demanda interna i que les economies que miren a l'exterior i es projecten, les que s'internacionalitzen, passen menys dificultats per reprendre el camí del creixement sostenible. L'exportació gironina segueix a l'alça trencant cada any tots els registres. L'exercici del 2017 es va tancar amb unes vendes a l'exterior de 5.301 milions d'euros, xifra que suposava un 10% més que l'any anterior. I enguany es manté aquesta tendència positiva. Les exportacions van créixer un 15% el gener, fet que suposava la millor dada d'aquest mes en els últims 18 anys. Conquerir el mercat exterior significa ser competitius i ser competitius significa poder lluitar amb els millors. Darrere hi ha un treball ingent de molts anys i moltes persones, però sobretot una vocació empresarial d'internacionalitzar-se i una cultura d'obertura de mires. No s'aconsegueix exportar per oportunisme o per casualitat.

El model de creixement antic va estar basat en el crèdit i el consum intern. El nou el sosté, malgrat les seves restriccions, la demanda externa. Els gestors de les companyies són conscients que les seves possibilitats de resistència van unides a elevar els estàndards dels seus productes, fer-los cada vegada millors, innovant, investigant i perfeccionant, i portant-los cada vegada més lluny. També a explorar nous horitzons i a transformar-se per atendre les noves formes de consum. Així doncs, per remuntar el vol en un món global hi ha dues estratègies determinants a les quals agafar-se: innovar i internacionalitzar. Innovar per perfeccionar una cosa que ja funciona, però sempre abans que altres; per fer encara superior i més barat el que millor sabem fer i de fer millor que els altres ja fan bé. Això és competitivitat. No gastar gaire per produir poc i en activitats d'escàs rendiment. Això només s'aconsegueix amb molta més investigació, amb reformes i amb contínua i ràpida adaptació als canvis. També amb disminució de preus bàsics com el de l'energia, un dels grans problemes que pateixen les empreses catalanes. Cal aportar valor afegit per, a més de ser rendibles, mantenir el nostre diferencial enfront de països amb mà d'obra molt més barata. D'aquí la imperiosa necessitat que les administracions públiques intensifiquin i incentivin la innovació en les empreses, aspecte essencial per seguir vius. El futur només serà dels més competitius.