ots anhelem una convivència en pau. Per aquesta raó molts malden per la democràcia, com la millor forma d'entendre la vida i l'organització social que possibilita a l'ésser humà esdevenir realment persona. Tanmateix , un estat en democràcia formal, no sempre ho assoleix.
Sigui perquè el vestit de la democràcia representativa, se l'hi ha fet petit, sigui perquè alguns sectors queden marginats del seu dret a la igualtat d'oportunitats i als mitjans econòmics, d'educació i salut, necessaris per desenvolupar-se com a persones.
Testifica aquestes desigualtats, les multitudinàries manifestacions del març de l'any passat, les recents de les dones, dels jubilats i també del sobiranisme nacional català, per posar uns exemples d'insatisfaccions més transversals.
Què està passant? Una raó la podem trobar en el fet que la propietat de la sobirania que recau en els ciutadans, l'han malmesa els nostres representants, pel fet que s'han acabat convertint en inquilins perpetus del poder, amb el perill de pervertir els conceptes d'autoritat i poder.
El poder per si sol, no confereix autoritat. El poder ve de l'exterior, de l'organització, del sistema. Va de dalt a baix. L'autoritat es guanya, va de baix a dalt.
L'autoritat és la qualitat d'aquelles persones que tenen el carisma de suportar les càrregues i alleugerar el patiment dels altres.
Així ho expressa el teòleg navarrès Tomàs Muro en el seu blog, on també afegeix:
«El poder no torna bones les persones. Ni qui ostenta el poder ni sobre qui recau el poder. L'autoritat fa bé. El poder imposa, l'autoritat acompanya.
El poder disposa, l'autoritat allibera. El poder crucifica, l'autoritat està crucificada o al peu de la creu».
El poder esdevé autoritari quan no procura el bé de tots, sinó dels grups d'interessos ben definits (oligarquies, grans empreses, militars, eclesiàstics, etc.)
Tanmateix, el poder necessita d'unes disposicions psicològiques dels que el sustenten, com la disposició a l'obediència, el respecte als que tenen el poder i l'arrogància i el menyspreu respecte als subordinats i als dèbils. Aquest afany i manipulació del poder, pot sustentar-se d'ideologies autoritàries que neguen la igualtat de tots els éssers humans, emfatitzen la jerarquia com a font de l'ordre i avaluen com a virtuts els trets de personalitat autoritària.
El psicòleg i professor, Antoni Bolinches a la Revolució Humanista, proposa un test per esbrinar cap on es decanten els propis trets psicològics: «Personalitat democràtica» o «Personalitat autoritària».
Em permeto convidar l'amable lector que passi aquesta aparent ITV per saber vers on es decanten els seus trets psicològics, amb el benentès que fins que una majoria, no sigui psicològicament madura a l'entorn d'actituds demòcrates, no serem una veritable democràcia i continuarem com a serfs del poder autoritari.
Personalitat autoritària : a) Pautes de conducte d'acord amb principis legals. b) Conducta tendent a satisfer valors suposadament inamovibles. c) Permissiu amb si mateix i exigent amb els altres. d) Tendència a establir privilegis classistes. e) Bona disposició per manar i cap per obeir. f) Complaent i acrític amb els polítics que el representen. g) Escala de valors rígida i dicotòmica. j) Tancat a l'evolució i el canvi.
Personalitat democràtica: a) Pautes de conducta d'acord amb els principis cívics. b) Conducta autoregulada. Intenta harmonitzar el plaer amb la realitat. c) Transigent amb els altres i exigent amb si mateix. d) Tendència a la solidaritat. e) Bona disposició a les tasques col·lectives sense diluir-se en la massa. f) Crític i analític amb els polítics que diuen que el representen. g) Relativista en la valoració de les coses. j) Obert a l'evolució i al canvi.
Per on es decanten els propis trets de personalitat?
