n aquesta Setmana Santa que hem celebrat, el papa Francesc ens ha mostrat amb les seues paraules i amb els seus gestos, l'aire nou i fresc que ell ha portat a l'Església. Per això són molts els qui han definit Bergoglio com el papa de la primavera. O el papa de la revolució. Sense por del què diran, Bergoglio mateix (en una entrevista recent amb Eugenio Scalfari, fundador del diari Repubblica) no tingué cap inconvenient a dir: «És un honor ser anomenat revolucionari».

El Diumenge de Rams el Papa denuncià els qui utilitzen les paraules per atacar, ja que en corrompre-les, les converteixen en «calúmnia i en fals testimoni». El Papa denuncià els qui utilitzen les paraules per «manipular la realitat» i per recrear «un fals relat» i també els qui «silencien les veus dissonants», els qui «desacrediten els qui no poden defensar-se», els qui «enderroquen l'esperança, maten els somnis, anestesien la solidaritat i apaguen els ideals». Per això el papa convidà els joves a denunciar «les intrigues i les calúmnies» que porten «a condemnes sense escrúpols», com el judici que va patir Jesús o tantes persones condemnades injustament.

A l'audiència del dimecres 28, el Papa, una vegada més, denuncià la mentida i la falsedat, i per això digué que «el corrupte té el cor podrit». El Papa denuncià també els cristians mafiosos, que «no tenen res de cristians i porten la mort a l'ànima».

El Dijous Sant, a la Missa Crismal, el Papa ens recordà que Jesús va ser «un predicador de carrer, un portador de bones notícies per al seu poble».

Jesús no es va tancar a la sinagoga ni al temple de Jerusalem, ni encara menys al palau d'Herodes o de Pilat. Jesús va ser un home que va viure als carrers i als camins de Galilea, a prop de la gent. Com ens va dir el Papa, Jesús «podria haver segut un escriba o un doctor de la Llei», allunyat dels altres. Però va ser un home que va viure al costat dels seus veïns per anunciar-los l'Evangeli. Per això el Papa animà els preveres a viure a prop de Déu i de la gent, ja que «en la proximitat amb Déu, la Paraula» es fa carn en nosaltres. D'ací que el prevere s'ha de fer «pròxim a tota carn». Com ens digué el Papa, «el Senyor sempre ve a trobar-nos si estem a prop de la carn dels qui sofreixen». El Papa ens recordà, a més, que «la proximitat és la clau de la misericòrdia». Per això el prevere ha de caminar enmig de la gent, «amb proximitat i tendresa de bon pastor». I és que com remarcà el Papa, «la proximitat és la clau de la misericòrdia», ja que aquesta proximitat també «és una actitud clau en l'evangelització».

El Dijous Sant, en la Missa de la Cena del Senyor, el papa Francesc va rentar els peus a dotze presos de la presó romana Regina Coeli: vuit catòlics, dos musulmans, un ortodox i un budista. El Papa ens recordà que «el qui mana ha de servir», com ens ho va ensenyar Jesús. Per això els pastors de l'Església han de ser sempre servidors de la comunitat cristiana i no amos. El Papa també recordà en aquest primer dia del Tridu Pasqual, «la gent que sofreix, descartada per la societat».

I en el Via Crucis, el Divendres Sant, el Papa expressà la vergonya que hem de tindre per les vegades que hem preferit, abans que Déu, «el poder, el diner, la mundanitat, l'ambició, la vanaglòria». Com també ens hem d'avergonyir per «l'arrogància dels corruptes que s'aprofiten dels crucificats d'avui». Amb tot, el Papa manifestà l'esperança que ens ha de moure pel «missatge de l'Evangeli» o «pels consagrats, exemples de generositat en un món devorat per la lògica del diner fàcil».

Finalment en la gran nit de Pasqua, el Papa ens recordà que la Resurrecció del Senyor «sosté la nostra esperança i la transforma en gestos de caritat».

I és que celebrar la Pasqua «és deixar que Jesús venci eixa pusil·lànime actitud que ens rodeja i intenta enterrar l'esperança». La Resurrecció de Jesús, ens digué el Papa, «és una invitació a trencar rutines, renovar la nostra vida, les nostres opcions, la nostra existència».

El Misteri Pasqual que hem celebrat en aquests dies sants del Tridu Pasqual, ens ha d'ajudar a que la llibertat i l'amor de Déu arribin fins a nosaltres en tota la seva plenitud, per tal de compartir-les amb tots els qui, encara avui, es trobem mancats de llibertat i d'amor.