03 de abril de 2018
03.04.2018

Colonitzats

03.04.2018 | 07:03

o ens cal recórrer a la història de l'imperialisme britànic per entendre les raons de la intromissió de l'anglès en el català, com ho fa en d'altres llengües, però la presència hegemònica del lèxic anglosaxó substituint termes propis està essent, m'atreviria a dir, alarmant. Segurament estem massa acostumats a comunicar-nos amb aquestes llicències idiomàtiques de forma que perdem la consciència d'aquesta intromissió verbal que no sempre és intencional per part de la comunitat de procedència.

El missatge publicitari d'una entitat financera catalana que es pot veure enganxat en les finestres de les seves oficines comença per la paraula now (ara). I la frase continua en català amb l'ús de la paraula family. Podent expressar la mateixa idea íntegrament en català, la creativitat del banc ha optat per donar, imagino, un toc de modernitat o cool.

És clar que el diccionari no és una foto fixa, ja que accepta i consolida els usos lèxics més generals i arrelats, vinguin d'on vinguin, sense por de posar en perill la integritat de la llengua catalana. Per no caure en el purisme més reaccionari, la pregunta que cal fer-se és quan admetre amb normalitat una forma forana o quan preocupar-se per la proliferació de barbarismes, sobretot, anglosaxons.

Potser per comoditat diem partner en lloc de soci, preferim dir feedback per referir-nos al retorn o retroacció. El timing en lloc de dir planificació o termini, un workshop és un taller i business model és un model de negoci.

La llista s'amplia constantment amb nous termes com els millenials, aquesta generació etiquetada amb la «y», que han arribat a l'edat adulta amb el canvi de mil·lenni. La performance per teatralització i on-line en lloc d'en línia. Per evitar aquesta forma sibil·lina de colonització lingüística, cal extremar el respecte per la identitat de la llengua catalana. El petit esforç s'ho val.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook