03 de abril de 2018
03.04.2018

Les pensions no són salaris

03.04.2018 | 07:03

L'article 26 de l'Estatut dels Treballadors defineix el salari com «la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors». En l'apartat 2, s'especifica que «no tenen la consideració de salari? les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social».

Així mateix, l'article 204 de la Llei general de la Seguretat Social enuncia que: «la prestació econòmica per causa de jubilació, en la modalitat contributiva, és única per a cada beneficiari i consisteix en una pensió vitalícia?».

D'acord amb aquests preceptes, seria un dret adquirit que equivaldria a una donació de l'estat a les persones que, en arribar a una certa edat, deixessin de treballar.

Doncs és un goig sense alegria! L'article 17.2 de la llei de l'IRPF considera rendiments del treball «les pensions i havers passius percebuts dels règims públics de la Seguretat Social i classes passives i altres prestacions públiques per situacions d'incapacitat, jubilació, accident, malaltia, viduïtat, o similars».

És a dir, a efectes fiscals, les pensions públiques són rendiments del treball equiparades a uns «salaris diferits» (un invent del tebeo!) i, per tant, subjectes a retenció de l'IRPF.

Segons dades de l'Agència Tributària, a l'any 2016, les retencions practicades a les pensions van ser de 9.642.009 MEUR, un 15,73% d'un total de 61.311,7 MEUR.

Ara bé, aquest espoli als pensionistes no significa un ingrés per a la Seguretat Social sinó que se'l queda el Ministeri d'Hisenda.

De fet, la Seguretat Social es nodreix de les cotitzacions a càrrec d'empresaris i treballadors, que estan al voltant d'un 88,4% dels ingressos totals.

A l'any 2016 van ser 103.516,81 MEUR, insuficients per pagar les pensions (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat... ) de 111.919.57 MEUR i altres prestacions (maternitat, incapacitat temporal...) de 9.467,32 MEUR.

Si es vol avançar en la reducció del dèficit, s'haurien de complementar les cotitzacions amb ingressos provinents d'impostos existents. És una qüestió de justícia distributiva!

Per exemple, en comptes de retenir l'IRPF dels pensionistes es podrien redistribuir entre ells els 9.642.009 MEUR per afavorir les pensions més baixes. D'aquesta manera augmentaria en conjunt el seu poder adquisitiu en un 7,26% per consumir i estalviar.

Una demanda més alta de productes i serveis afavoriria l'ocupació, generaria més impostos pels salaris percebuts i més cotitzacions a la Seguretat Social.

A la vegada, incrementaria la recaptació per IVA i altres impostos indirectes (begudes alcohòliques, gasolina, tabac..).

En resum, es reduiria l'impacte de la pèrdua de recaptació. I tots més feliços, no?

Au vinga! Cal reivindicar que les pensions no tributin en l'IRPF!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook